Enginyer consultor. Expert en televisió, tecnologies de la informació, i xarxes. Escriptor. Autor de cinc novel·les, la primera d’elles Robatori en el Museu Dalí. Ara, surt als quioscos El polze del diable (Editorial Sagesse)
A qui assenyala el polze del diable?
És el dit polze real, d’un personatge que és un hacker d’Internet, que li dona accés al seu ordinador. El llibre gira entorn d’una situació que es dona actualment: la seva intervenció en els processos electorals o, cosa que és el mateix, la seva utilització per a guanyar eleccions. Parla de les fake news, el pirateig, el robatori de dades en les grans empreses (aquí en Telefónica, Banc Santander, la DGT…), per a crear bases d’informació, que s’utilitzen com a eines de penetració comercial o electoral.
Com operen els qui es dediquen a aquests menesters?
Una vegada que es disposa de dades de la persona (si viu en una ciutat gran o petita, sexe, professió, nivell socioeconòmic, aficions…), s’estableixen uns perfils, segmentats en funció dels grups als quals es vol accedir. En la novel·la, basant-se en la taula d’equivalències, que són 118 elements, classifiquen a la població de Catalunya. Es dirigeixen a ells amb una sèrie de missatges que s’ajusten al seu perfil (molts dels quals són fake news), amb la intenció de convèncer-los, o orientar-los cap a una determinada opció política.
Per què Catalunya?
Els que impulsen aquesta manipulació electoral són uns grups de caràcter internacional que prenen Catalunya com una mostra, un espai propici a la intoxicació, la manipulació de les consciències. Perquè Catalunya, clar, està a Europa i ha estat, d’algun mode, víctima d’aquesta manipulació. Molta gent s’ha cregut el Procés. Persones de classes mitjanes, altes i baixes, s’han mobilitzat entorn d’ell. Els seus promotors han obtingut gairebé dos milions de vots i, al carrer, centenars de milers de persones, han respost a les seves crides. En conseqüència, no resulta difícil deduir que bastant d’aquesta gent és manipulable, a pesar que el seu perfil dominant és el de classe mitjana, amb un nivell cultural bastant alt… Per tant, assagen a Catalunya les seves tècniques i procediments, per a fer-los extrapolables a altres territoris europeus.
Com és el seu modus operandi?
Tot això ens porta a constatar que tots som identificables. Tots tenim un telèfon mòbil, amb la qual cosa, d’entrada, ja som geolocalizables. Es pot saber, per exemple, si des de les onze de la nit a les set del matí, de dilluns a divendres, estàs sempre en el mateix punt geogràfic. Imagina’t que et busquen sempre a la una del matí, i que siguis a casa teva. Ja saben on vius. A les 9.00 del matí vas a un punt que Google Maps, em diu que és una guarderia, i el repeteixes de dilluns a divendres… En conseqüència, tens un nen petit. Cada quinze dies vas a una gasolinera. Tens un cotxe. Si està aparcat en la Costa Brava, tens un apartament… Vas a un gimnàs, tres vegades per setmana… A partir d’aquí, saben els teus hàbits…
En qualsevol cas, tot això pot entendre’s com una eina, un mitjà susceptible de ser manejada per els uns o els altres?
De moment, ho utilitzen els de la meva novel·la, que són uns fons d’inversió. Els grans grups econòmics s’adonen que la UE i els governs nacionals, regionals, els posen moltes noses. Bones per a una societat socialdemòcrata, per al ciutadà, però no per als seus interessos. Llavors, financen grups, que poden ser d’extrema dreta, de dreta o fins i tot d’aparent esquerra. Tot això, amb la corresponent contraprestació. Després, des del poder, els donen suport en temes legislatius, executius, judicials; per a promoure iniciatives parlamentàries, desenvolupar determinades polítiques, aprovar ordenaments…El plantejament no és tant finançar a un determinat partit, sinó col·locar a la seva gent en el poder, perquè promoguin les iniciatives que ens interessen.
Per quines vies es difonen i penetren els missatges? Pels mitjans, falsos mitjans, les xarxes socials…?
Fonamentalment, a través dels influencers. Alvise no havia sortit en televisió, en premsa. La seva candidatura va ser promocionada exclusivament via xarxes socials. Així, gràcies a la mediació de influencers, ha aconseguit que li votin. I com a ell a diversos outsiders, en diferents països europeus. Tot això, amb la difusió de fake news, de les quals són grans productores. Diuen, per exemple, s’ha fet un estudi que demostra que el 85% dels robatoris són obra d’emigrants. Llavors, la gent va per ells. Creen una sèrie de personatges adaptables a cadascun dels perfils. Fan 118 grups. Un d’ells, són gent d’entre 18 i 35 anys, suposem, l’objectiu dels quals és comprar un habitatge per a emancipar-se. No arriba a aconseguir les seves aspiracions, i llavors comencen a llançar bateries de missatges per a desprestigiar a qui interessi: els socialistes, un partit, una persona, una llei… Va ser molt celebrat un tuit que deia que, quan la covid, deia que lloï havia enviat a Manuela Carmena una unitat mòbil per a cuidar-la. Era mentida, clar.
Cal plantejar-se la possibilitat que la IA pugui arribar a substituir als propis influencers?
El grup de la novel·la té 2.000 influencers. No són una persona real, sinó que és una creació per IA. Per exemple, han gravat a una noia molt maca. A partir d’aquí, et graves a tu mateix, que tens un estil propi; accent, tons, pauses… El robot, en segons, és capaç si es fes amb tot això. Després, li poses un text, que el llegeix amb les pautes programades. En realitat, són guionistes que estan creant missatges. En les campanyes del Brexit es va llançar el missatge que el Regne Unit pagava 350 milions de lliures per setmana a la UE. Diners que, en cas d’abandonar la Unió, aniria destinat a la Seguretat Social. Alguna cosa, que després del referèndum, es va reconèixer que era mentida. Es tracta d’una nova tecnologia, un nou servei que, si es compara amb les formes tradicionals de publicitat, per exemple, té totes les de guanyar. Perquè optimitza les inversions, en operar per objectius.
S’atribueix alguna cosa de tot això a Rússia O és potser Israel qui porta la batuta?
Sí, sembla que va haver-hi una trama de Rússia amb el Procés, però no com a Estat, sinó dels seus entorns, els Wagners. 10.000 soldats russos, es va dir, però, en realitat, haurien estat 10.000 mercenaris. Es va intentar, però no va prosperar. Els russos, com tots, estan entrant a llançar faules, perforar bases de dades, bloquejar sistemes, per exemple. A això se’n diu ara guerra híbrida. Israel està molt avançat per a ella, com sí s’ha vist amb el programa Pegasus. Hi ha moltes empreses israelianes que, a través de subvencions de l’Exèrcit, han desenvolupat tecnologies molt avançades. Algunes de les quals havien estat creades per exmilitares, que passen del privat a l’Exèrcit. A Israel la mobilització militar és fins als 45 anys. L’exèrcit israelià està molt avançat tecnològicament.
A més de les Forces Armades i els creadors d’opinió qui estan cridat a ser grans usuaris de la IA, els Estats, la Màfia…?
En aquest terreny conviuen, actualment, el segle XIX, XX, i XXI. Observant les campanyes dels partits polítics en les últimes eleccions, es veu que els tradicionals segueixen en el XX. En canvi, l’extrema dreta i alguns Estats estan en el XXI. Per exemple, Estònia, on hi ha un carnet que serveix de DNI, passaport, usuari de la Seguretat Social… Tota la relació amb l’Administració es canalitza a través d’aquest xip, d’aquesta targeta. Aquí, en canvi, per a constituir una empresa es triga encara dos mesos. Per a fer qualsevol tràmit cal tornar a presentar els documents que en el seu moment ja vas presentar a l’Administració. Els té ella, però no sap on. La tecnologia pot contribuir, en fi, a ser més eficaces en aquest terreny.
Les dades, matèria primera de la IA, constitueixen un mercat en alça i altament rendible, a escala global?
Potser les Administracions, els bancs o empreses i entitats amb què operem no embenen directament les nostres dades, però, cada vegada més, les dades són susceptibles de ser robats. Tota aquesta informació de cadascun, que està en tot, és la pedrera de la qual es nodreix el mercat global de dades. Un mercat com el de l’or. Una cosa vàlida i necessari per a tota classe de negocis. Imagina’t el valor de les dades sobre resultats mèdics, anàlisis… de renda, bancaris… de Facebook… Amb tot això es transacciona i no és forassenyat pensar que pot ser motiu de xantatge, particularment si ets un personatge públic.