El magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha desestimat els recursos que l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig van interposar contra la seva interlocutòria que va declarar no amnistiable el delicte de malversació de fons públics pel qual estan processats.
En una nova interlocutòria, l’instructor de la principal causa sobre el procés ha destacat que les al·legacions no tenen cap fonament, ja que és la previsió literal de la llei d’amnistia la que obliga al pronunciament judicial que s’impugna, i la norma estableix l’exclusió de la seva aplicació a delictes de malversació en supòsits en què el subjecte actuï amb “el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial”, cosa que entén que concorre en el cas, recull l’ACN.
En aquest sentit, el magistrat assenyala que l’amnistia per a aquest delicte hauria estat apreciada si la llei hagués proclamat, sense restriccions, la concessió del perdó a tots els delictes de malversació comesos per promoure el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, o si hagués limitat l’exclusió a casos d’enriquiment en el significat etimològic. És a dir, d’augment de riquesa.
A més, cita la interlocutòria impugnada per reiterar que els processats “van decidir carregar als fons públics aportats pels contribuents el cost” del referèndum de l’1-O, que era un projecte, segons ell, aliè a les seves responsabilitats de Govern i a les competències de la Generalitat, afegeix la mateixa informació.
El jutge Llarena ha desestimat també les al·legacions de les parts que es basen en el contingut del vot particular. En concret, ha rebutjat que hi hagi lesió del principi de legalitat, ja que no es tracta d’una “disquisició” seva o una interpretació de la sala, sinó que ha estat “el legislador qui ha ofert una interpretació autèntica del terme enriquiment” a l’article 1.4 de la llei, expressant que s’ha de concloure que existeix “propòsit d’enriquiment” quan el subjecte actiu pretén aconseguir qualsevol benefici personal de caràcter patrimonial, encara que no comporti el material increment del capital o dels actius patrimonials que suggereix el sentit filològic de la paraula”.
D’altra banda, la interlocutòria ha desestimat també el recurs de Vox que sol·licitava que no s’apliqués l’amnistia tampoc al delicte de desobediència.