Arxivada la querella del president de la Federació Catalana de Futbol contra Juanjo Isern

El jutge considera que les irregularitats i corrupteles denunciades tenen fonament i estan emparades pel dret a la llibertat d'expressió

L’actual president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Joan Soteras, s’està quedant cada vegada més sol i aïllat. Després de la caiguda del seu aliat a Madrid, Luis Rubiales, i la inhabilitació de l’actual president de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Pedro Rocha, la seva posició és molt feble. 

A més, un jutjat de Sabadell investiga les trampes, manipulacions i falsificacions de vots en les últimes eleccions de la FCF, celebrades l’any passat, que van fer possible la seva reelecció per al càrrec. També el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) està analitzant la seva inhabilitació del càrrec per exercir, alhora, de president i candidat durant l’últim procés electoral. El seu cap penja d’un fil.

En aquest turbulent context, el Jutjat d’Instrucció núm. 7 de Barcelona ha acordat el sobreseïment lliure de les actuacions en el cas de la querella presentada per Joan Soteras contra Juanjo Isern (foto), candidat a les últimes eleccions de la FCF. En una entrevista que va realitzar Mundo DeportivoJuanjo Isern sobre el procés electoral de la FCF, el candidat opositor va denunciar que “hi ha actes notarials presumptament fraudulentes … aquesta no és la manera de realitzar unes eleccions democràtiques amb llibertat de vot … Soteras, en lloc de dimitir per a poder convertir-se en candidat en les eleccions assenyalades en el termini d’un mes pel TCE, es va mantenir en el càrrec de manera il·legal, sent al mateix temps candidat i president, atemptant contra tots els principis democràtic …”. A més, en la web de la candidatura de Juanjo Isern es feia esment que “una FCF nefasta, corrupta i falsificadora ha trencat aquest somni”.

Davant aquests fets, Joan Soteras va decidir querellar-se contra Juanjo Isern per la comissió d’un possible delicte de calúmnies i injúries. Una vegada practicades les diligències corresponents, el jutge ha rebutjat les acusacions del president de la FCF amb els següents arguments:

“Els delictes de calúmnies i injúries, protectors de l’honor de les persones, estan íntimament relacionats amb el dret a la llibertat d’expressió”.

“La manifestació de crítiques més o menys fundades a l’actuació de determinades persones, en principi, no ha de suposar l’aplicació del dret penal”.

“I tant el Tribunal Europeu de Drets Humans com el Tribunal Constitucional han deixat clar que emparen dins de la llibertat d’expressió no sols els judicis de valor moderats, favorables o innocus, com aquells que puguin ser molestos, incòmodes o feridors, sempre que tals manifestacions no manquin de fonament, s’hagin fet de mala fe o siguin objectivament insultants, perquè la llibertat d’expressió no protegeix un hipotètic dret a l’insult mitjançant la utilització d’expressions gratuïtes que no aporten res a la consideració i reflexió col·lectiva”.

“S’aplicarà el judici penal únicament en aquells supòsits en els quals la informació sigui falsa o l’opinió forçosament injuriosa”.

“No totes les crítiques sobre l’activitat professional constitueixen un afront al seu honor personal que mereixi retret penal”.

“En el present cas s’han practicat diligències que han posat de manifest que el querellant (Soteras) es va mantenir durant un temps en el càrrec de president i, al mateix temps, candidat a la presidència de la FCF”.

“També s’ha comprovat que existeix un procediment penal obert en els Jutjats de Sabadell per la possible falsedat de les actes notarials que s’utilitzen per a emetre els vots vàlids en les eleccions a president de la FCF; tal procediment compta amb indicis suficients perquè el Jutjat instructor acordés una diligència d’entrada i registre en les oficines de la FCF i la intervenció dels dispositius electrònics del querellant i dels seus comptes de correu electrònic”.

“Davant aquest context fàctic, les expressions utilitzades pel querellat no poden considerar-se constitutives de delicte, ja que es refereixen a fets existents i no són fruit de la invenció o mala fe de l’investigat, sinó de fets més o menys constatats i, en tot cas, objecte d’investigació penal”.

“El Sr. Isern va actuar emparat en la seva llibertat d’expressió en donar la seva opinió sobre els fets que s’havien produït i considerar que els mateixos s’emmarcaven dins d’una possible corrupció del procediment electoral”.

“Considerar que les seves expressions són delictives equivaldria a exigir als ciutadans callar davant la comissió de fets presumptament delictius o irregulars”.

“Per tant, ni els fets de la querella són constitutius d’un delicte d’injúries, ja que les manifestacions del Sr. Isern estaven emparades pel dret de llibertat d’expressió, i menys encara d’un delicte de calúmnies al no existir cap falsedat”.

Joan Soteras no només està en fals. Ara ha fet el ridícul en el seu intent d’espantar i fer callar Juanjo Isern amb l’amenaça de represàlies penals.

(Visited 449 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari