L’Audiència Nacional ha plantejat una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en el cas Judes i ha deixat en l’aire les peticions d’aplicació de l’amnistia de les defenses dels membres de CDR, que tenien el suport de la Fiscalia.
L’òrgan judicial no les ha resolt i ha suspès el procediment a l’espera de rebre una resposta a les nou preguntes que ha plantejat al TJUE. En el seu escrit, ha considerat que la llei d’amnistia contravé normativa europea sobre terrorisme i incompleix el principi de primacia i cooperació legal, recull l’ACN.
A més, ha avisat que “suposa enviar un missatge cap al futur en el sentit que els delictes de terrorisme poden ser perdonats quan la intencionalitat dels mateixos estigui en línia amb els interessos polítics de qui dicta la llei d’amnistia”.
En concret, l’Audiència Nacional demana al TJUE que es posicioni amb relació a la Directiva 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell relativa a la lluita contra el terrorisme; la Carta de Drets Fonamentals i de la Unió Europea (principi d’igualtat i no discriminació); el Tractat de la Unió Europea i el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i principis consagrats en jurisprudència del TJUE com són el de primacia, el de cooperació legal i el de seguretat jurídica.
Considera “absolutament necessari i imprescindible” aquest pronunciament previ abans de decidir si aplica l’amnistia i tanca el procediment contra els membres de CDR encausats per terrorisme o bé el manté, i argumenta que és compatible aquest moviment amb el recurs d’inconstitucionalitat que ha d’estudiar el Tribunal Constitucional sobre la mateixa llei d’amnistia o altres qüestions prejudicials que han plantejat altres instàncies per altres procediments.
En tot cas, l’Audiència Nacional ha expressat el seu parer avançant que “el legislador nacional està legislant en contra de la Directiva 2017/541, el que afecta principis fonamentals del dret de la Unió Europea, com el de primacia i de cooperació legal”, i ha assenyalat també un trencament del principi d’igualtat i llibertat ideològica, entre altres consideracions.