Totes les empreses han de fer front a crisis reputacionals i el Grup de Mercenaris Wagner, que encara és el braç armat de Rússia a l’Àfrica tot i els fets que van derivar en l’assassinat del seu fundador, Yevgeny Prigozhin, no és una excepció. I no es pot negar que la mort de desenes de soldats empleats per aquesta companyia a mans d’un grup de tuaregs i militants del grup Jamaal Nasr al-Islam wal-Muslimeen, proper a Al Qaeda, als voltants de Tin-Zautin, un poble de Mali situat prop de la frontera amb Algèria, pot ser letal pel seu prestigi.
La campanya per netejar el bon nom de Wagner a través dels seus perfils a Telegram relata uns combats que es van estendre durant cinc dies, del 22 fins al 27 de juliol, quan els seus van caure en una emboscada que va acabar en massacra. Els canals de Wagner s’esplaien mostrant el darrer missatge rebut per part de les tropes emboscades: “Només en quedem tres, continuem lluitant”.
Darrere l’èpica venen les culpes. “Per dissipar rumors ridículs i falses notícies sobre la tragèdia de Mali, l’operació no va ser planificada per la nostra empresa, sinó per les forces armades malianes, els soldats locals sortien a totes les fotos, mentre els nostres homes feien la feina bruta”.
Entre les excuses, algunes dades interessants que venen a conformar els rumors que corrien des de la tardor passada sobre la presència de tropes ucraïneses a l’Àfrica per combatre interessos russos: “L’equip i les armes utilitzades pels tuaregs de Mali que van atacar les forces governamentals i els combatents de Wagner, indiquen la coordinació de les accions islamistes per part de forces occidentals. L’emboscada estava molt millor preparada que les que havíem trobat abans, els rebels disposaven d’unitats de reconeixement i de grups especials que van atraure les tropes, a més disposaven d’equipament i armes sofisticats”.
En un altre post del seu canal de Telegram Wagner explicita en què consistia aquest armament sofisticat, al mateix temps que confirma la presència de tropes ucraïneses a l’Àfrica: “es van utilitzar drons pesats, guiats per operadors d’Ucraïna que treballaven per a ells”.
Pocs dies després, el diari The Kyiv Post, va publicar una foto que mostrava rebels tuaregs posant amb una bandera ucraïnesa, així com una imatge d’un soldat misteriós lluint emblemes de l’exèrcit de Zelensky. Aquest diari va ser qui, el setembre de 2023, va difondre imatges d’accions militars d’Ucraïna contra interessos russos al Sudan.
Actualment, la línia del front entre Rússia i Ucraïna s’estén per Àfrica, però també per Síria, on segons publicava el periodista David Kirichenko, soldats ucraïnesos assetgen les forces de Rússia amb l’ajuda clandestina de milícies kurdes. L’objectiu d’aquestes accions seria distreure a l’Orient Mitjà unes tropes que, d’altra manera, podrien passar a enfortir els efectius que actualment lluiten al Donbàs o a Zaporíjia.
Al Sudan, Ucraïna tindria com a objectiu dificultar l’arribada a Moscou de milers de milions de dòlars en or provinents de les mines que controla Wagner i que s’han convertit en un dels elements que ajuden a Rússia esquivar les sancions occidentals. És clar que a Sudan les aliances són complexes i canviants. Actualment, Wagner manté un perfil baix i es limita a defensar els seus interessos miners sense intervenir directament en el conflicte, mentre el govern rus anuncia un acord amb el sudanès per construir una base naval a Port Sudan, a la costa del mar Roig.
Conscient d’aquesta volatilitat a l’hora d’establir lligams, el govern de Zelensky impulsa una campanya d’imatge important per guanyar-se les simpaties dels governs africans. En algunes ciutats comencen a veure’s sacs com “Gra provinent d’Ucraïna”. Des de Kiev s’assegura que “la campanya Gra d’Ucraïna és una iniciativa impulsada pel nostre president, juntament amb el Programa Mundial d’Aliments de Nacions Unides per esquivar les barreres imposades al sistema alimentari mundial per Rússia en envair Ucraïna i bloquejar els seus ports”.
Aquesta operació va acompanyada d’una ofensiva diplomàtica que portarà a l’obertura de nou ambaixades ucraïneses a Ruanda, Moçambic, Botswana, la República Democràtica del Congo, Costa d’Ivori, Ghana, Mauritània, Tanzània i Sudan en el termini d’un any. Segurament una de les seves primeres missions serà intentar interrompre el flux de mercenaris africans, atrets per sous de 2.000 euros, amb què Moscou busca pal·liar una important manca de tropes.
