Ja comencen a filtrar-se informacions que, contràriament a la cortina de fum provocada per la junta directiva de Joan Laporta, apunten la possibilitat de reobrir l’estadi blaugrana el mes d’abril del 2025 i no en una data aproximada del gener o el febrer. Les sospites que, en realitat, la primera oportunitat real de tornar a les Corts està fixada per a la primavera l’any pròxim comencen a cobrar carta de naturalesa i a destapar que aquestes tournées mediàtiques que la junta organitza de tant en tant per desviar l’atenció d’altres temes de l’actualitat no són més que una altra teatral actuació que té per objectiu augmentar la demanda d’abonaments per a la temporada.
La veritat és que no s’estan fent públiques les xifres reals de les sol·licituds d’abonaments per a la primera part del curs que, com a mínim, es disputarà a Montjuïc fins a la meitat del calendari. Tampoc ha acabat de quedar clar que els qui comprin un abonament de mitja temporada puguin tenir preferència a l’hora de fer el salt de tornada a l’Spotify en aquesta versió reduïda per a 60.000 espectadors. La junta no s’ha atrevit a definir aquesta possibilitat, que la vicepresidenta Elena Fort sí que havia apuntat inicialment, a causa de possibles dificultats legals al voltant dels drets adquirits pels socis que poden acreditar tants anys de pagament i d’ocupació d’un seient en l’estadi blaugrana.
En aquest suposat escenari tot apunta al fet que, en cas d’overbooking, s’arbitraria un sorteig o algun sistema de possible rotació. En la pràctica, no obstant això, sembla complicat que es donin les condicions de reobertura de l’estadi a temps de plantejar un retorn massiu i efectiu dels socis del Barça en la temporada que està a punt d’arrencar.
L’afirmació, rotunda, negant aquest retorn en la data predita per la directiva l’ha fet el periodista Salvador Sostres, habitualment ben informat d’aquesta altra cara del laportisme mediàticament manipuladora i mentidera que tan bé coneix perquè durant bastants anys en va formar part i va tenir un destacat protagonisme en aquest poderós aparell de propaganda.
D’acord amb la seva versió, encara que la vicepresidenta Elena Fort va convocar i va instruir recentment als mitjans sobre un nou calendari que contemplava l’abandó de Montjuïc el gener a tot estirar, en realitat la directiva és plenament conscient que la primera porta de retorn no estarà operativa fins al mes d’abril. La idea era, no obstant això, generar inicialment l’expectativa d’una probable data de reutilització de l’estadi a mitjan desembre amb el matís que, per la proximitat de les festes de Nadal, podria passar que no fos possible complir amb aquest termini fins al gener.
Elena Fort, amb aquesta contumaç actitud i predisposició a la mitja veritat, va rematar aquesta trobada amb la premsa, després de fixar el titular per a gener del 2025, amb un off the record desconcertant en el qual va murmurar un missatge més inconcret. “Si per alguna raó al final es produís un retard afegit no seria cap drama”, van resumir els periòdics i ràdios a tall d’epíleg d’aquesta jornada de visita d’obres, transparència i cimbell mediàtic.
Si es repassa l’hemeroteca, el soci del Barça espavilat pot trobar en el diari Ara una informació d’aquest mateix dia que reflectia el malestar de Barcelona Serveis Municipals (BSM), ens de l’Ajuntament de Barcelona que gestiona l’estadi Lluís Companys, per l’estat d’incomunicació i mutisme de la junta del FC Barcelona en resposta a les seves reiterades preguntes sobre fins quan allargarà Laporta l’ús de l’estadi de Montjuïc la pròxima temporada, ja que el pressupost, els projectes i els contractes dels possibles esdeveniments per a l’any 2025 depenen exclusivament de les necessitats i del calendari blaugrana.
El més enervant per als responsables de BSM ha estat comprovar que, mentre la junta del Barça no és capaç de reunir-se amb ells i exposar obertament i clarament les seves intencions, des del club es filtra contínuament als mitjans el calendari remenat per a la recuperació de la normalitat. Més que filtrar, BSM ha pogut ser testimoni de com les gasta la vicepresidenta Elena Fort, primer oferint una entrevista exclusiva a l’agència EFE el 16 de juliol passat amb un titular inequívoc, “Tindrem l’estadi preparat per a jugar a la fi d’any”, i, l’endemà, convocant a la premsa amb un discurs una mica menys optimista i deixant oberta la porta al fet que, per incidències habituals, pogués haver-hi demores.
Actuacions que, de cara a la galeria, intenten convèncer els socis que la temporada, i en conseqüència els abonaments, es partirà pràcticament en dues parts, una fins al desembre a Montjuïc i una altra a l’Spotify enmig de les obres fins a final de temporada. En canvi, només s’han ofert abonaments de mitja temporada i no s’ha avançat cap previsió sobre la resta, només que s’anunciarà en el seu moment i que, en tot cas, si no fos possible l’alternança, es passaria al cobrament automàticament l’abonament de la resta del curs per al Lluís Companys.
Una incertesa reforçada pel fet que la Champions d’aquesta temporada, que inclou partits de la primera fase fins al febrer, no es podrà disputar en dos estadis diferents, sinó únicament a Montjuïc, almenys en la lligueta, com deixa caure la directiva de Laporta. En realitat, el FC Barcelona no li ha pogut arrencar a la UEFA aquest permís especial per canviar d’escenari a mitja temporada, solament que no es pronunciï durant l’estiu per continuar alimentant entre la massa social que el Camp Nou estarà parcialment operatiu en cinc mesos. Una altra perillosa i monumental falsedat de part d’una junta que s’havia passat dos anys anunciant la reestrena del nou estadi per al 29 novembre del 2024 amb motiu del 125è aniversari de la fundació del FC Barcelona.
Ara resulta que no podrà estar a punt per a aquest dia i sí per a mitjan desembre? Doncs bé que la premsa s’ho ha cregut.