“De desagraïts l’infern n’és ple”, deia la meva àvia. Tenen sort Carles Puigdemont i els altres beneficiaris de la Llei d’Amnistia que ha aprovat el govern progressista espanyol que l’infern no existeix perquè si n’hi hagués estarien rostint-se a l’olla més gran i calenta.
L’enèsim acte de propaganda organitzat per Junts a França per ocupar minuts a TV3 venent-nos Puigdemont com un heroi de la lluita per la independència de Catalunya va ser, dissabte passat, una demostració més d’aquesta actitud antipàtica.
Puigdemont podrà tornar quan vulgui -ja veurem si Toni Comín s’hi apunta, ja que per les seves declaracions no se’l veu massa convençut- gràcies a l’amnistia que va impulsar el govern de socialistes i Sumar de la mateixa manera que va ser aquest govern el que va indultar els independentistes que eren a la presó. En comptes d’agrair el gest que permetrà que a Bèlgica respirin tranquils aviat, l’ex-president de la Generalitat i candidat fracassat a repetir en aquest càrrec està obsessionat en evitar que un socialista arribi a la Presidència.
L’enemic de l’independentisme desagraït no és Salvador Illa sinó qualsevol candidat que els pugui arrabassar la presidència de la Generalitat. És el mesquí “van entrar a casa nostra” de la Marta Ferrusola dels temps en què el seu marit encara no havia confessat que havia ocultat una fortuna a l’estranger quan ocupava el càrrec que després va tenir Puigdemont i ara hauria de passar a mans d’Illa. Ni ella ni molts desls seus van acceptar que la Generalitat és la casa de tots els catalans i catalanes encara que la presidís el socialista José Montilla.
Puigdemont i els que l’aplaudeixen viuen instal·lats en una Catalunya i una Espanya que ja no existeix. Per això, l’ex-president de la Generalitat fugit a Bèlgica es permet el luxe de dir que “només un cop d’Estat” impedirà que torni a Catalunya per assistir a la sessió d’investidura d’Illa. Un cop d’Estat. Quan hi va haver una temptativa de cop d‘Estat a Espanya, el 1981, Puigdemont tenia 18 anys. Ara en té 61.
No hi haurà cap cop d’Estat a Espanya. Tregui-s’ho del cap! Estem al 2024. Torni i vegi la Catalunya i l’Espanya actuals. Deixi de mirar-les a través de la pantalla amiga de TV3.
I aprengui de la meva àvia!
