El Síndic de Greuges ha constatat en un informe que només 259 municipis catalans, un 27%, ha elaborat el cens sobre l’amiant que totes les poblacions havien d’haver fet a tot estirar l’abril del 2023, segons va establir el 2022 una addicional a la llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
A més, la institució ha apuntat que només 27 dels que sí han fet el cens, el 2,9% del total, han fixat un calendari de retirada, recull l’ACN. Per la seva part, els municipis, han apuntat que la normativa no ha anat acompanyada dels recursos econòmics i humans necessaris.
El Síndic, que encapçala Esther Giménez-Salinas, ha reclamat que l’erradicació del fibrociment sigui una prioritat per al futur govern de la Generalitat, que es defineixi una normativa “exhaustiva” i es destinin els recursos necessaris.
L’ús de l’amiant es va prohibir el 2022, però continua present arreu en cobertes d’edificacions, dipòsits d’aigua o canonades. La Generalitat va publicar l’abril del 2024 el primer cens de cobertes de fibrociment, segons el qual en 945 dels 947 municipis catalans hi havia cobertes d’aquest tipus.
Segons l’informe difós aquest dilluns, la normativa existent està centrada en les previsions de seguretat i salut laboral quan es manipula o es retira l’amiant. Veu aquest plantejament correcte, però no suficient, per la qual cosa ha demanat ampliar la perspectiva a la protecció del medi ambient i a la salut pública de les persones que estan exposades a aquest contaminant. Això és per al Síndic rellevant, ja que la major part de l’amiant present al país ha exhaurit la seva vida útil i, en conseqüència, s’hauria de retirar, afegeix la mateixa informació.
D’altra banda, l’informe ha constatat la dificultat en la retirada d’aquest material. A més, ha demanat valorar de forma molt exigent l’ús de tècniques alternatives a la retirada definitiva, sobretot perquè comporta ajornar la solució del problema i traslladar-la a generacions futures.
Per a la institució, s’hauria de prioritzar la retirada en aquelles instal·lacions en què passen més temps col·lectius vulnerables, com poden ser els infants. Mentre aquesta retirada no arriba, ha plantejat fer proves, més enllà d’inspeccions visuals, per confirmar que el material no requereix una intervenció immediata.
