Carles Puigdemont té ERC entre cella i cella. La seva gran obsessió és que els republicans no donin suport a Salvador Illa per ser president i que es posin a les seves ordres, en una estratègia suposadament unitària de l’independentisme per reconquistar la Generalitat. Obsessionat amb aquesta idea, l’expresident pressiona Esquerra des de tots els angles. El contacte de Puigdemont amb Marta Rovira és constant, perquè es noti aquesta pressió i que ERC no oblidi que el seu aliat natural és Junts. Al partit d’Oriol Junqueras i Marta Rovira ha anat creixent el malestar amb Puigdemont per aquest pressing en les últimes setmanes. Volen evitar que ERC es converteixi en un satèl·lit de Junts per Catalunya sota el comandament suprem de Puigdemont. El candidat juntaire ha advertit als republicans que està disposat a qualsevol cosa per evitar un nou tripartit a la Generalitat. Fins i tot a presentar-se per sorpresa a Barcelona i forçar la suspensió del pacte d’ERC i PSC. Des de les files republicanes no s’acaben de creure aquest nou avís. Ja són massa vegades les que Carles Puigdemont ha promès tornar, i encara no ho ha fet. I, tot així, una vegada assumit que amb el pacte es fa “un servei al país”, no es trencarà, segons afirmen els republicans, perquè seria molt difícil tornar enrere. Però això encara s’ha de veure.
“Puigdemont està disposat a presentar-se a Catalunya quan es faci públic l’acord i justament abans que ERC el sotmeti a l’aprovació de les seves bases. L’hi ha dit personalment a Marta Rovira. Amb això, espera fer un cop d’efecte i arrossegar cap al ‘no’ la militància d’Esquerra, desbaratant l’estratègia de la cúpula”, explica a EL TRIANGLE una font de Junts. A més, afirma aquesta font, Puigdemont ha estudiat detalladament les conseqüències de la seva acció, i els riscos considera que són mínims. “L’equip jurídic té preparades querelles contra jutges per prevaricació si Puigdemont és empresonat quan torni. Reclamen que amb la llei d’amnistia en vigor s’han de suspendre de manera immediata les mesures cautelars, com preveu el text legal. Cap magistrat s’arriscarà a ser el blanc d’una querella així per no aplicar la llei d’amnistia amb Puigdemont. Pot estar uns dies retingut, però de seguida sortirà en llibertat. Això és el que ha valorat el seu equip jurídic, ja que reclamarà l’aplicació total de la llei”.
També explica un dirigent de Junts que “si ERC pacta amb els socialistes, hi haurà una campanya acusant-la de botiflera. Està decidit. Però el que ens preocupa és si Puigdemont pot beneficiar-se d’una previsible baixada d’ERC en el cas de noves eleccions, ja que en aquests moments una llista unitària és molt difícil d’aconseguir. Evidentment, el retorn a Catalunya beneficiaria les expectatives electorals de Junts, encara que no se sap fins a quin punt”.
Hi ha una altra circumstància que espera que l’ajudi: la mobilització del carrer. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), en mans de Lluís Llach, incondicional de Puigdemont, i els comitès de defensa de la República (CDR) mouran els carrers amb mobilitzacions constants mentre no sigui posat en llibertat. S’espera també que la gran quantitat de plataformes i grups d’activistes dispersos per Catalunya se sumin a aquesta campanya, en la qual s’acusarà els jutges de fer un “cop d’estat” per haver empresonat Puigdemont gratuïtament. En aquesta batalla, tant l’expresident com els seus advocats s’oposaran que es consulti a tribunals superiors o als tribunals europeus si és amnistiable el delicte de malversació de què se l’acusa, conscients que aquest concepte no entra dins de la categoria de delictes perdonables.
Doble benefici
La mobilització dels carrers serviria a Puigdemont no només per defensar-lo i mirar d’aconseguir notorietat internacional, sinó també per minar encara més el fràgil equilibri d’ERC, que hauria d’assistir com a convidat de pedra a la nova escenificació del seu principal adversari. La debilitat d’ERC, amb el nucli dur fracturat, la militància desconcertada i l’escàndol de la guerra bruta practicada pel sector afí a Marta Rovira és un bon caldo de cultiu per als plans de Puigdemont.
Les últimes andanades de Llach al capdavant de l’ANC, així com les d’algunes plataformes sobiranistes, han anat encaminades a advertir ERC que si recolzen la investidura del socialista Salvador Illa seran considerats traïdors. La consigna és evitar la investidura. Per això, s’ha engegat tota la maquinària propagandística de Junts. A diferència d’ERC, que tenia l’aparell de guerra bruta dins del partit –com s’ha vist en l’episodi dels cartells sobre els germans Maragall, les pintades contra les seus del PSC i el Consell Comarcal de l’Anoia o altres accions similars–, Junts té molt diversificat aquest aparell i, en bona part, està externalitzat.
A favor dels interessos de Puigdemont hi treballen milers d’activistes enquadrats en diferents esferes. La mateixa ANC, alguns CDR, una àmplia xarxa de plataformes i grups que operen a través de les xarxes, webs com la d’Albano-Dante Fachín, la plataforma La Resistència o digitals com Vilaweb o La República estan en alerta vermella per assetjar ERC en tot moment.
L’escrache d’un grupet de CDR davant la seu d’Esquerra el dijous 18 de juliol és un bon exemple d’aquesta guerra bruta. Hi havia més lletres a les dues pancartes que portaven que activistes participants en l’acció: una vintena de manifestants amb els missatges “El nostre vot no us legitima per pactar amb el 155. Independència”, com deia una pancarta, i el lema “Independència”, l’altra. A més d’algunes pancartes petites: unes amb el lema “No + pactes amb el 155” i una altra amb una fotografia d’una manifestació on Salvador Illa apareixia al costat de Miquel Iceta i altres líders de partits constitucionalistes i el lema “No perdem la memòria”. Però, visualment, l’espessa xarxa de propaganda de Junts la va difondre ràpidament com si hagués estat una acció massiva.
La recepció de Pere Aragonès als recentment retornats Marta Rovira, Ruben Wagensberg i Oleguer Serra al Palau de la Generalitat va servir per fer una altra repassada als republicans. “Aragonès només rep els seus a Palau. L’explicació és senzilla, només ER [sic] o Òmnium van llançar el Tsunami Democràtic des de Suïssa, obviant la resta. També podeu seguir qui és l’únic personatge que s’ha posat a la boca el sit and talk. Ho heu endevinat? En dues ocasions, el MHP Aragonès. Després d’usar el missatge políticament, ningú l’ha processat. Recordem que ell i l’Artadi eren els gestors i intermediaris del 155”, va ser el missatge d’alerta difós per la Resistència.
La mateixa plataforma ficava el dit a l’ull a ERC després de l’episodi dels cartells de Maragall. “Podem afegir de primera mà que la B [la xarxa interna oculta] d’ERC i aquestes pràctiques ja eren habituals a la Catalunya central en forma d’amenaces, desacreditacions i ús de denúncies en el mateix pur estil de lawfare actual (des del 1999 en tenim constància). Podem avançar que afecten exalcaldes, exconsellers i tota mena de càrrecs, com directors i secretaris generals i territorials, fins avui dia”. I afegeix: “L’escrit serveix també per a Òmnium”, de manera que posen l’única estructura civil dominada pels republicans en el punt de mira de l’extremisme juntaire.
Aquest grup és un dels més durs contra Esquerra. Referint-se a l’estructura interna de la guerra bruta d’ERC, afirma que “han fet molt mal al Parlament. No només es van petar la Borràs. Wagensberg era el gran abstencionista, ni tan sols signava els actes del Parlament, i quan ho havia de fer, va aparèixer a Mèxic amb la seva parella. Després cobraven en B i desprestigiaven a les xarxes amb mig miler de perfils falsos. Exactament fan el mateix que Goebbels als anys 30”.
L’andanada contra ERC es multiplica diàriament des de tots els angles. “Puigdemont vol aprofitar-se de la delicada situació interna per dominar ERC. La seva intenció última és que bloquegem la investidura d’Illa i anem a noves eleccions. La segona part de la seva estratègia seria doblegar ERC per formar una candidatura única, amb l’excusa que els sondejos vaticinen una baixada d’Esquerra i sumant els vots d’uns i altres trauríem més escons que Illa”, critiquen a ERC.
Aquestes mateixes fonts neguen que a la reunió que Marta Rovira va mantenir amb Puigdemont a Ginebra el 5 de juny passat s’arribés a cap acord de bloqueig de la investidura o d’estratègies de cara a noves eleccions a la tardor. “Va haver-hi una anàlisi de la situació per part de tots dos, però ni es va arribar a un acord ni es va parlar de pactes postelectorals. Sí que es va tractar la presidència del Parlament, i ja hem complert amb JxCat. No es poden queixar”, asseguren des d’ERC. Per això, preparen la seva artilleria per si, al final, han de disparar contra Puigdemont.
*Pots llegir l’article sencer al número 1586 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
