Aquest estiu també es presenta amb bones perspectives per a Jorge Mendes, l’intermediari de futbolistes que l’any passat va ser l’estrella del tancament del mercat vestint de blaugrana a dues de les seves ‘joies’, João Cancelo i João Félix. Tots dos se’n van anar a l’Eurocopa sense buidar les seves respectives taquilles de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí, ara encara segueixen fins i tot de vacances i el seu immediat futur depèn del fet que Joan Laporta sigui capaç de convèncer a Hansi Flick de la necessitat de mantenir-los a bord i també de trobar fórmules i recursos amb els quals negociar el seu traspàs o una cessió amb el Manchester City i At. Madrid, els seus respectius propietaris.
De fons, no obstant això, el peix gros i fresc que li espera a Jorge Mendes és la millora de contracte de Lamine Yamal signat amb 16 anys el 2 d’octubre de 2023 i vàlid fins al 30 de juny de 2026 amb una clàusula de sortida de 1.000 milions. Ja han començat a circular rumors i informacions que apunten en aquesta mateixa direcció, cap a la necessitat de blindar aquest acord amb un increment de la fitxa i de les variables, veritablement a l’altura del seu nou rol en el futbol mundial després d’haver-se convertit en el jugador revelació de l’any i líder de l’atac de l’equip espanyol que ve de proclamar-se campió d’Europa.
Alguna portada ja ha insinuat que des del club existeix la predisposició a adoptar les mesures necessàries perquè Lamine no senti en cap moment que el Barça no el valora com cal després d’haver-se convertit en el futbolista amb el preu de mercat que més s’ha incrementat de la temporada. En l’última actualització post-Eurocopa de Transfermarkt, la web especialitzada en valors de mercat li ha atorgat una nova taxació de 120 milions, convertint-ho en el jugador més ‘car’ del FC Barcelona i en el vuitè del món, solament per darrere de Bellingham (180 milions d’euros), Mbappé (180), Foden (150), Saka (140), Musiala (130), Wirtz (130) i Rodri (130). Fa només uns mesos, Lamine figurava, empatat amb Gavi, amb un valor de 90 milions, 30 menys que ara després de brillar en l’Eurocopa. Gavi segueix en el segon lloc de l’escalafó blaugrana per sobre de Pedri (80M), Araujo (70), De Jong (70) i Raphinha (50).
Lamine ha superat també en aquest altre rànquing internacional a Nico Williams, qui també ha avançat posicions i ha passat dels 60 milions en acabar la temporada fins als 70 milions després de l’Eurocopa. En aquest joc que recentment acaba de començar, Jorge Mendes té les cartes marcades, l’avantatge infinit de controlar a la figura emergent del futbol mundial, que li va arrabassar a Iván de la Penya a cop d’omplir-li les butxaques als seus pares, i també que ni Joan Laporta ni el Barça poden permetre’s el luxe que la seva continuïtat com a blaugrana sigui posada en dubte, i molt menys per diners.
Es diria fins i tot que el mateix Laporta, amic personal de Mendes i del que sorgeixi entre tots dos en l’àmbit dels negocis al voltant del futbol, ha preparat aquest parany d’or en el qual se sent agradablement atrapat. El primer pas el va donar quan va afirmar que “no vendrem a Lamine Yamal ni per 250 milions” quan encara no havia explotat amb la selecció ni, per desgràcia, havia pogut fer alguna cosa més en la funesta temporada passada en el Barça. Només li va donar per a consolidar-se com a titular en la davantera i aplanar el seu camí triomfal fins a la final de l’Eurocopa.
Laporta, a més, no sols ha inflat el globus de Nico Williams, també el de Dani Olmo, perquè és el jugador que li ha proposat el nou entrenador, Hansi Flick, enviant al món un missatge inequívoc que el FC Barcelona, per més que ningú vegi aquests brots verds dels quals el president parla en els seus ensomnis i arravataments d’eufòria, està en condicions de tirar la casa per la finestra i fitxar-los a tots dos.
L’equació es resol per si sola, perquè pujant la cotització de Williams i d’Olmo, acabin arribant o no a Montjuïc o al Spotify, l’actualització de la nòmina de Lamine Yamal, que no serà barata per raons òbvies, caurà pel seu propi pes. Lamine Yamal, és a dir Jorge Mendes, guanya també en el cas contrari, perquè si al final cap dels dos aterra a Barcelona la manyaga i el reconeixement al jugador que ara mateix és l’estrella de la marca Barça seran encara de major exigència i necessitat.
Laporta pot anar preparant una altra bona saca de bitllets perquè tant Lamine com Mendes no es posin nerviosos veient com l’Eurocopa revertirà segur en benefici de Williams, vingui al Barça o es quedi a San Mamés amb una millora de contracte, i en el de Dani Olmo, pel qual sospiren diversos equips de primera fila europeus.
L’estratègia de Mendes és molt clara, només ha de limitar-se a esperar esdeveniments, deixar-se portar per les convulsions laportistas de l’estiu i, en tot cas, anar recordant-li al president blaugrana que estarà de millor humor si el Barça li soluciona el futur dels ‘Joao’, la cotització dels quals ha anat a la baixa malgrat gaudir un any sencer de l’aparador blaugrana. El poc que es filtra des de l’entorn de Deco, figura que també li deu obediència i servilisme a Jorge Mendes, és que João Cancelo pot continuar sent necessari per a Flick per la seva polivalència en un vestuari on les lesions abunden i condicionen massa el dia a dia. Quant a João Félix, que a penes té mercat pel seu elevat preu malgrat les seves indiscutibles qualitats, és un jugador predilecte de Laporta i potser útil per a Flic com a competència per a Lamine Yamal i Nico Williams si, com s’entreveu en l’horitzó, caldrà sacrificar a Raphinha per a fer caixa.
La conclusió és que, per a rematar el mercat blaugrana d’aquest estiu, ja per si mateix complicat, Laporta caldrà tenir en compte i preparar encara més diners per a aquest altre ‘fitxatge’ imprescindible, el del blindatge de Lamine Yamal.
