Els punts liles s’han convertit en un element indispensable a les festes majors catalanes, com a espais de prevenció, sensibilització i abordatge de les violències masclistes que pateixen les dones i les persones del col·lectiu LGTBI. La seva presència s’ha multiplicat per tota la geografia catalana en els darrers anys, i això ha provocat una saturació per part de les empreses i entitats que es dediquen a organitzar i impulsar aquests punts. Avui dia cap ajuntament es vol arriscar a tenir agressions sexistes durant la celebració de les seves festes i, per tant, és un recurs amb alta demanda que es concentra amb força durant els caps de setmana de juliol i agost.
En declaracions a EL TRIANGLE, la directora del projecte Lilith, Marina Castro, explica que el període més àlgid són els darrers caps de setmana de juliol a comarques com el Gironès, la Selva i l’Alt Empordà. En un cap de setmana, poden tenir fins a set punts liles en actiu amb professionals experimentades per fer el màxim acompanyament possible. La contractació d’aquests punts liles, però, no es limita només a festes majors, sinó que els festivals de música també s’estan convertint en espais de gran seguretat i de protecció per a les dones i el col·lectiu LGTBI.
Gràcies al foment dels punts liles en entorns d’oci, la psicòloga Marina Castro detalla que no només s’actua envers les dones, sinó que també s’està ajudant el gènere masculí en qüestions com la sexualitat o les relacions igualitàries. Des del projecte Lilith, es considera que un punt lila ha estat un èxit quan “la meitat dels participants són nois, perquè és el nostre públic diana”, com relata la Marina.
“Les noies participen en les dinàmiques que impulsem als punts liles, però estem molt a sobre dels nois per veure el seu comportament, generar debat i poder escoltar-los en un àmbit més informal. Alguns se senten molt atacats amb tot el feminisme. No acaben d’entendre de què va i, per tant, en un context lúdic, és més fàcil parlar de què poden fer ells, com poden reaccionar i com poden entendre com se senten les noies del seu entorn”, continua la Marina.
Una de les dinàmiques que organitza Lilith en els punts liles són les ITV de parella i les ITV de masculinitat. Gràcies a aquesta eina reflexiva, tant les noies com els nois participants poden identificar relacions sanes, veure elements tòxics en la seva relació o fer front a dubtes de sexualitat no resolts. Segons Marina Castro, “en aquestes dinàmiques, veiem una mica perduts els nois, més que les noies. En temes de sexualitat, els nois van més perduts i tenen més dubtes sobre què és una relació sana; sobre com lligar sense ser pesats, o sobre com acompanyar les seves amistats LGTBI”.
En els punts liles nocturns, a més, també s’ajuda la gent jove a identificar situacions de violència viscudes en el passat i que no s’havien denunciat. En aquest sentit, Marina Castro destaca que, “quan ens relaten agressions que han passat en altres moments de la seva vida, s’aprofita per fer contenció i atenció emocional. Si es dona el cas, es fa derivació al Servei d’Atenció i Informació a les Dones (SIAD) o bé se’ls faciliten els contactes per si no volen que fem la derivació directa”.
El desenvolupament d’un punt lila en una festa major és sempre un repte col·lectiu, i per això no només és important l’equip tècnic que dirigeix el punt, sinó també el voluntariat jove del municipi que hi pugui haver al voltant de la festa, la complicitat de les persones que hi ha a les barres de beguda i també els equips municipals, siguin d’organització de la mateixa festa com dels cossos de seguretat. Tot aquest personal és important que estigui format i preparat per fer front a una agressió sexual i que es disposi d’un protocol d’actuació que permeti atendre i actuar amb celeritat i eficàcia.
Entitats com el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) focalitzen la seva tasca en la formació i la sensibilització des de fa anys. La coordinadora dels punts liles del CJAS, Anna Sala, té clar que la mirada dels punts liles ha de ser feminista, transformadora i comunitària per seguir avançant, i aquí la formació és clau. Es tracta de donar el màxim nombre d’eines a tots els agents implicats per desenvolupar els punts liles, fer els protocols de festa, reduir al mínim les intervencions i fer espais segurs. “Fem formació continuada a les professionals dels punts liles i també a la gent de barres, voluntariat i altres equips implicats. El repte és la transversalitat perquè tota la creació de la festa tingui aquesta mirada de prevenció, sensibilització, detecció i atenció, on s’identifiqui què és la violència, d’on surt, quina és la seva lògica, com la podem prevenir i com podem actuar”, afirma.
Sense formació es poden cometre errors greus que acaben perjudicant, justament, les dones que es volen protegir. La Marina Castro explica una situació viscuda en un punt lila d’estiu, on per manca de formació d’un policia no es va poder actuar correctament: “Una noia agredida sexualment estava sent atesa en el punt lila i la policia local hi va entrar interrompent la intervenció i dient-li a la noia que havia de denunciar. Quan es va girar la psicòloga per demanar que marxessin, la noia va arrencar a córrer i ja no vam saber res més d’ella. La pressió per denunciar immediatament juga en contra, i primer cal atenció i derivació, i en aquell moment costa denunciar, perquè es vol esborrar el què ha passat. Després, un cop més tranquil·la, ja es pot fer l’acompanyament i donar eines i recursos per poder actuar.” Hi ha punts liles que són diürns i pensats per a un públic més adult. És el cas dels punts liles que ha posat en marxa CJAS al centre comercial La Maquinista, o bé el projecte Lilith al mercat municipal de Caldes. En aquests espais es detecten violències estructurals dins de matrimonis consolidats, i les dones que s’hi acosten comencen a tenir eines per identificar i conscienciar-se del que estan vivint.
Tal com exposa Anna Sala, es fan menys punts liles diürns perquè “tenim un imaginari compartit de la violència”. Encara hi ha la creença que les agressions es donen per part de persones desconegudes a les quatre de la matinada utilitzant la violència. “Això és l’imaginari que tenim, però la majoria d’agressions es donen per part de persones conegudes o de l’entorn i, per tant, ens hem de començar a qüestionar perquè a la festa ens salten totes les alarmes, i no ampliem la mirada envers una violència estructural que es pot donar en qualsevol context”, diu.
*Pots llegir l’article sencer al número 1585 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
