Estupefacció i frustració independentista davant el gran suport català a La Roja

N’hi havia prou amb veure la cara dels presentadors dels Telenotícies que informaven dels èxits de La Roja a l’Eurocopa per adonar-se que no compartien la il·lusió dels milions de catalans que han seguit els seus partits i la celebració pel fet de proclamar-se’n campions. No era la “seva” selecció però sí que ho era per la immensa majoria dels 2.187.000 espectadors que van veure a Catalunya els partits de La Roja que transmetia La 1. TV3 es quedava força sola a les hores del futbol. Al dia de la final, la quota de pantalla a Catalunya a La 1 del partit entre Espanya i Alemanya va ser del 76,4%. El TN vespre, acostumat a una audiència pels volts dels 400.000 espectadors es va quedar amb uns escarransits 164.000.

Quan l’Assemblea Nacional Catalana o Òmnium Cultural organitzen una concentració o una manifestació, TV3 i Catalunya Ràdio es fan un fart de promocionar-les, anunciant-ne el lloc on se celebraran o explicant el recorregut que faran. Cap dels dos mitjans de comunicació públics es va esforçar a informar els catalans a quines places de pobles i ciutats s’instal·larien grans pantalles per veure la final del campionat. Les desenes de milers de catalans que van assistir a aquestes retransmissions a places públiques de Barcelona, Sabadell, Terrassa, Mataró, Lleida o Tarragona se’n van haver d’assabentar per altres mitjans. Al món independentista els va quedar el consol de la negativa de l’alcalde nacionalista de Girona, Lluc Salellas, de la CUP, que es va negar a instal·lar una pantalla amb l’argument que era promoure el nacionalisme banal. No cal dir que nombrosos bars de Girona es van omplir a rebentar per veure-hi el futbol.

Tant la televisió pública de la Generalitat com els mitjans independentistes han buscat totes les formes per desacreditar l’èxit de la selecció espanyola o remarcar els incidents aïllats que es van produir en la celebració de la consecució de l’Eurocopa. Xavi Coral es va permetre anunciar, al TN que presenta, la notícia d’aquesta celebració a la plaça de la Cibeles de Madrid dient que havia estat marcada per la polèmica. La polèmica era que la Federació de Futbol de Gibraltar s’havia queixat dels crits de “Gibraltar espanyol” que van fer alguns jugadors des de l’escenari.

Per analitzar l’èxit de La Roja, TV3 tenia a la tertúlia dels dilluns d’Els Matins Jordi Barbeta, Antonio Baños, Jaume Roures i Montserrat Nebrera. Tres independentistes i una ex-política i actual col·laboradora d’El Nacional o Nació Digital. Baños va arribar a dir que una nació que “només té el futbol per unir-se és una nació dèbil i sense orgull general”. Barbeta va parlar d’un “ús pornogràfic” del triomf espanyol per parlar del Rei Felip VI.

Diversos portaveus mediàtics del món independentista han buscat explicacions a un fet que els ha desbordat. Antonio Bassas o Salvador Cardús ho han intentat a l’ARA amb no massa fortuna. Cardús ha acusat als ajuntaments que han posat pantalles per seguir el futbol a les seves ciutats de fer-ho per interessos electorals: “Perquè sinó els governs de moltes ciutats catalanes haurien instal·lat -i pagat-  pantalles gegants de televisió per afavorir una emocionalitat col·lectiva si no fos electoralment efectiva?”. El Punt Avui, diari que encara llueix a la seva capçalera un llaç groc, no va informar a portada del triomf de la selecció espanyola.

Nació Digital va aconseguir retorçar els arguments per oferir aquest titular: “Fins i tot el 2017, el 40% dels joves independentistes ja animaven La Roja’”. Segons l’autora de l’article, Ona Sindreu, “Bona part dels joves partidaris de la independència desvinculen futbol i política i animen Espanya a l’Eurocopa”. Dos de cada cinc joves independentistes animen Espanya. D’això se’n diu fair play. O tenir les idees poc clares.

Els que tenen les idees clares són els humoristes i els professionals de TV3 que no amaguen el seu odi a Espanya en les seves intervencions o en les publicacions a les xarxes socials. Joel Díaz, de TV3 i Catalunya Ràdio, va fer un missatge en alemany quan La Roja va jugar contra l’equip d’aquest país dient: “Mort a Espanya. Fills de puta!”. El va acabar esborrant. Òscar Andreu, de TV3, es va expressar en aquesta xarxa en referència a les celebracions després del triomf espanyol: “L’ultranacionalisme plural que nos dimos entre todos”. I Jordi Eroles, redactor de TV3, va posar una emoticona d’una palmera quan Cole Palmer va marcar el gol d’Anglaterra que empatava el partit. Quan Mikel Oyarzábal va fer el que donava el títol a Espanya, Eroles no va escriure res a X.