El jutge Joaquín Aguirre fa nombroses referències a la plataforma Tsunami Democràtic en la seva “resolució de no amnistiabilitat” de les persones implicades en la trama russa del procés, entre les quals inclou els ex-presidents de la Generalitat Carles Puigdemont i Artur Mas, l’advocat Gonzalo Boye, el diputat Francesc de Dalmases, l’empresari rus Alexander Dmitrenko o el periodista Carles Porta. Aguirre va començar investigant les irregularitats en les subvencions concedides per la Diputació de Barcelona a l’associació Igman, gestionada per Dalmases i Víctor Terradellas. Va analitzar el contingut del telèfon de Terradellas i hi va trobar la informació que ha posat al descobert la trama rusa del procés. En l’anàlisi dels telèfons mòbils relacionats amb la seva investigació, Aguirre afirma que “la policia judicial va identificar contingut relacionat amb el moviment Tsunami Democràtic”.
“El més rellevant per a aquestes diligències respecte del moviment Tsunami Democràtic és que seria el braç per a la mobilització ciutadana, que, encara que els polítics i els líders de les associacions independentistes com ANC i Omnium defensessin la seva existència com un moviment no violent, les activitats realitzades pels partidaris-participants-col·laboradors de Tsunami van ser extraordinàriament violentes i trencadores de la pau social. Als mitjans de comunicació espanyols i estrangers, amb transmissions televisives en directe, es va poder veure la invasió de l’Aeroport de Barcelona (infraestructura espanyola), el bloqueig de la frontera espanyola amb França, mitjançant la crema de pneumàtics, talls de trànsit, agressions entre manifestants i camioners, … i, molt especialment, el trencament de la pau social amb els successos extraordinaris que van tenir lloc al centre de Barcelona, en una nit en què aquest Magistrat va veure una ciutat en flames, una policia incapaç d’aturar els actes vandàlics, en què els mateixos ciutadans barcelonins es van veure obligats a amagar-se en botigues fugint dels manifestants violents per protegir-se del llançament d’ampolles incendiàries, de contenidors cremant en múltiples barricades i, fins i tot aquells ciutadans que eren a casa seva, a sortir a apagar arbres en flames per evitar que el foc arribés als seus habitatges (vist per aquest Magistrat per televisió en directe mentre es produïen els fets)”, escriu Aguirre en la seva resolució.
I més endavant raona que “el moviment Tsunami Democràtic, i a la vista dels fets descrits als paràgrafs anteriors, i que van ser similars als que tenien lloc al País Basc executats per l’anomenada “kale borroka”, bé podria qualificar-se com la secció “terrorista” de tot l’entramat secessionista desenvolupat pels investigats, o una part d’ells, per a la consecució de la independència de Catalunya, llevat del millor criteri de l’autoritat competent en la instrucció de la causa oberta contra el moviment Tsunami Democràtic”. La causa a que es refereix, però, ja no està oberta. L’ha tancat el jutge que la portava, Manuel García Castellón, després que l’Audiència Nacional anul·lés tot el que havia investigat a partir del juliol del 2021 per un error processal.
El dubte que es planteja ara és si la investigació del cas Tsunami Democràtic es pot reobrir a partir de la resolució i la interlocutòria del jutge Aguirre sobre l’aplicació de l’amnistia als implicats en la trama russa del procés o es dona definitivament per tancada.