Dir adeu en general, i en política més, resulta extremadament complicat. Saber trobar el moment adequat per marxar d’un lloc és una habilitat en mans d’uns pocs elegits. Pep Guardiola va deixar la banqueta del Barça perquè s’havia buidat, la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, no tenia “l’energia necessària per a seguir”, la ministra d’Educació d’Alemanya, Annette Schavan, va dimitir en saber-se que havia plagiat la seva tesi doctoral… Per raons diverses, la gent plega, però la majoria s’aferra. Costa saber dir adeu.
Ho resumeix molt bé el triple guanyador del premi Pulitzer, Thomas L. Friedman, en la seva columna de The New York Times titulada “Biden ha d’ensenyar al país com dir adeu”: “Immediatament després que Hamàs envaís Israel el 7 d’octubre, vaig instar Israel a pensar com havia de respondre amb una pregunta: què és el que el teu pitjor enemic vol que facis? Aleshores, fes el contrari. L’Iran i Hamàs volien que Israel es precipités contra Gaza —de manera abrupta, sense cap pla ni soci palestí— i, malauradament, Israel va fer exactament això”. I remata: “En aquest moment d’increïble importància per als Estats Units i el Partit Demòcrata, insto el president Joe Biden, la seva família i els dirigents del seu partit que es facin la mateixa pregunta: què és el que el teu pitjor enemic, Donald Trump, vol que facis ara? Aleshores, facin el contrari”.
El de Biden no és un problema d’edatisme (81), que és una forma de discriminació que afecta les persones grans. En el cara a cara amb Trump a la CNN se’l va veure fràgil i es van disparar totes les alarmes. Va quedar clar que el que vol Trump és que continuï, perquè Biden, que el va guanyar fa quatre anys, s’ha convertit en un rival dèbil, ergo, com diu Friedman, hauria de fer just el contrari, dir adeu de la manera més digne, i passar el seu relleu a un altre candidat Demòcrata. I ja posats a demanar, seria oportú que fos una dona, que ja tocaria veure una dona de presidenta de la primera potència mundial, ja sigui la vicepresidenta, Kamala Harris, o la governadora de Michigan, Gretchen Whitmer, molt ben situada també en aquesta cursa. Trump, un perill majúscul per a la humanitat, bé mereix un rival capaç i cabal.
I acabo de nou amb paraules del mestre Friedman: “Biden, a més de ser un bon home, ha estat un president veritablement conseqüent. Mereix ser recordat com el líder que va salvar el país de Trump el 2020, que ens va treure dels dies foscos de la pandèmia de la covid, que va aprovar lleis fonamentals per reconstruir les infraestructures dels Estats Units, que va renovar la dignitat del treball, que va promoure la transició a una economia verda… i que, al final, va saber quan i com dir adeu”. Adeu, president.
