La Fiscalia ha presentat recurs contra la decisió del jutge del Tribunal Suprem (TS), Pablo Llarena, de no aplicar l’amnistia a l’expresident català Carles Puigdemont i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig per un delicte de malversació de fons públics i mantenir les corresponents ordres de detenció. En el seu recurs, el ministeri públic rebutja que es pugui parlar de propòsit d’enriquiment i d’afectació als interessos financers de la Unió Europea (UE) per no aplicar la mesura de gràcia. “El fiscal no discuteix que els fets investigats siguin constitutius d’un delicte de malversació, el que discuteix és que existeixin indicis que en la malversació perseguida en aquesta causa concorri també un ànim superposat i deliberat d’enriquir-se personalment”, apunta.
El ministeri públic recorda que la llei d’amnistia concreta que no es considerarà enriquiment l’aplicació de fons públics a les finalitats objecte de la norma “quan no hi hagi hagut el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial”. Al parer del fiscal, la voluntat de legislador és “clara” i la norma que la desenvolupa “admet una interpretació absolutament conseqüent i coherent amb aquesta decisió”. “No hi ha altra opció que l’aplicació de l’amnistia interessada”, insisteix.
Pel que fa a l’argument dels interessos financers de la UE, una altra de les excepcions de l’amnistia, la Fiscalia destaca que “no només no hi ha cap constància que el capital gastat en la realització del referèndum procedís, tot o en part, de fons europeus”, sinó que “tampoc és possible admetre que les despeses requerides per materialitzar la votació tinguessin virtualitat lesiva alguna -directa o indirecta- per als interessos financers de la UE”. En aquest sentit, el ministeri públic indica que la mateixa sentència en els seus fets provats reconeix que els impulsors del referèndum que han estat processats eren perfectament coneixedors que el referèndum no acabaria amb la creació d’un Estat. L’estimació del recurs suposaria la retirada de les ordres de detenció nacionals contra Puigdemont, Comín i Puig.
D’altra banda, pel que fa a la qüestió d’inconstitucionalitat que planteja el Suprem sobre el delicte de desobediència previst a la llei d’amnistia, la Fiscalia adverteix que la resolució no determina en absolut la norma concreta que qüestiona ni tampoc els preceptes concrets constitucionals que es consideren infringits.
