Entre manat i mandat, Joan Laporta no va perdre el temps i, mentre veia com la majoria de les seves societats, participades com a accionista, administrador o gerent, passaven a un estat de latència per falta d’activitat, d’ingressos sobretot i per no presentar a temps i correctament els seus comptes en el registre mercantil, va col·laborar estretament en la desaparició del Reus, un episodi del qual s’ha volgut desvincular des de fa temps, encara que sense èxit a la vista de les proves.
D’aquesta aventura de la qual Laporta prefereix no recordar-se’n van apareixent a poc a poc danys col·laterals relacionats amb la funesta gestió de Joan Oliver, la seva persona de màxima confiança entre 2008 i 2010, a qui va nomenar director general del Barça, que ara amenacen d’esquitxar la seva imatge de president del Barça. Encara més.
Avui mateix, Joan Laporta, Rafa Yuste (vicepresident esportiu del Barça) i Xavier Sala i Martin (tresorer durant el primer mandat de Laporta al club català i ara teòric patró al comandament de la Fundació Barça) declaren en qualitat testimonis en una causa que investiga a Joan Oliver per presumpta estafa a un ciutadà per un import de 4,7 milions, els diners invertits en CSSB Limited, una societat amb seu a Hong Kong que manejava fons per a la compra i el control de clubs de futbol a l’estranger, la Xina prioritàriament, liderada també per Joan Oliver. L’actual president del Barça havia negat sempre saber res de la seva activitat fins que un document revelat en el seu moment per El Confidencial va demostrar que, almenys en una ocasió, havia actuat i signat com a representant de CSSB Limited el 2017. Fruit d’aquella actuació Laporta va ser demandat, juntament amb Oliver, per una estafa agreujada presentada per tres prestadors a la mateixa CSSB Limited que, si no va arribar a judici, va ser perquè els demandats van acceptar que s’arxivés a canvi d’un pacte econòmic.
Un altre assumpte relacionat és el de la demanda per estafa d’un altre inversor de la mateixa companyia, el tenista català Albert Ramos, que s’ha reactivat a conseqüència d’una investigació de l’Agència Tributària sobre irregularitats fiscals trobades en la gestió de Core Store, companyia també relacionada amb la propietat del Reus en mans de Joan Oliver (i la seva relació amb CSSB Limited).
Aquest cas, com el de l’estafa per 4,7 milions pel qual declara Laporta, va ser destapat pel diari ARA que, de moment, ha preferit ometre la identitat real del protagonista, i de la seva família, d’una història realment esperpèntica que va tenir el seu origen en un cop de fortuna personal quan va ser agraciat amb 34 milions d’un bitllet premiat de la Primitiva. Entre les seves primeres reaccions, l’afortunat, que estava cobrant el subsidi de desocupació, va córrer a comprar-se un automòbil esportiu de luxe en un concessionari pròxim de Sant Cugat on va conèixer, segons el relat del citat mitjà, a una assessora financera de Bankinter, personatge clau que l’arrossegaria a una sèrie de compres, inversions i actuacions com subscriure un contracte de préstec amb CSSB Limited en el despatx Laporta & Arbós i altres dos contractes de préstec en 2016 amb Core Store, una societat vinculada empresarialment amb CSSB Limited que presta serveis de consultoria esportiva. “CSSB Limited i Core Store també apareixen demandades a la querella. Laporta va ser administrador solidari i accionista de Core Store entre el 2011 i el 2019 i la seva seu en aquell moment era el despatx de Laporta & Arbós”. En la demanda per estafa també apareixen dos contractes de préstec més, signats per la dona i la filla del demandant en 2018 amb una tercera empresa de la qual s’oculta el nom, en principi al marge de la recerca fiscal en curs.
El fet de signar els contractes en el despatx d’advocats de l’actual president del Barça i en la seva presència, segons ha declarat l’afectat, li va donar plena confiança de rigor i serietat a més que el soci de Laporta, Xavier Arbós, ja era en aquest moment el seu advocat.
“Els cinc contractes de préstec que apareixen a la demanda de Ramon i la seva família -explica el mitjà- van ser recomanats per la mateixa assessora de Bankinter entre agost del 2016 i l’agost del 2018. Tots ells havien de comportar un interès anual d’entre el 6 i el 7%. En total, haurien hagut de cobrar 792.000 euros d’interessos. Però, només en van rebre 84.000. Així, falten 708.000 euros. A més, en cap de les cinc inversions els hi ha tornat res dels 4,7 milions de capital total invertit”.
Sense cap experiència anterior en el món de les finances i de les inversions, el demandant “va signar en el despatx de Laporta un contracte de préstec de 2,4 milions d’euros l’1 de novembre del 2017 amb CSSB Limited, que era propietària del 57% del CF Reus Deportiu en aquella època abans de la desaparició del club per problemes econòmics (…) L’operació li havia de reportar un interès anual del 6% i, respecte al capital aportat (els 2,4 milions), el contracte estipulava que li seria tornat en tres anys. Però, fins ara, no se li ha tornat cap quantitat del capital prestat i només se li ha abonat una petita part dels interessos de l’operació. Un any abans, el 22 d’agost del 2016, ja havien signat dos contractes de préstec amb Core Store, a la qual van prestar un capital total de 300.000 euros en un termini de cinc anys i amb un interès anual del 6%. En aquest cas, no els hi van tornar el capital ni els hi van ingressar els interessos”.
La resta de l’import de la demanda es correspon amb contractes de préstec de l’esposa i filla del demandant amb aquesta tercera empresa que, igualment, no va complir amb els termes acordats. En una primera instància, el jutjat d’instrucció número 6 de Barcelona va arxivar el cas “perquè els demandants, segons el jutge, durant les seves declaracions no van demostrar que els impagaments dels interessos i el capital dels préstecs van ser premeditats des del moment de la signatura dels contractes. L’apel·lació dels demandants davant l’Audiència de Barcelona ha presentat com a arguments l’obertura de la recerca de l’Agència Tributària per possibles irregularitats de Core Store i l’existència altres procediments penals contra Laporta, Oliver, CSSB Limited i Core Store per estafa agreujada i inversions fallades en altres casos de préstecs de particulars a totes dues societats”.
En tota aquesta trama, encara que el seu nom no apareix, és rellevant el paper de Bryan Bachner, actual responsable de les oficines del Barça a Hong Kong i Nova York, que, per cert, segueixen en estat d’abandó i de molt baixa activitat, i també de Barça Vision, aquesta companyia que acaba de protagonitzar la renúncia a sortir a borsa bossa perquè des de la directiva ningú és capaç de trobar un inversor per a la seva fantasmagòrica i indetectable producció. Bryan Bachner, fitxat per Joan Laporta després de tornar a la llotja del Camp Nou, va exercir abans el lloc de director de BIT Football Club, un equip de la segona divisió de la Xina, i CSSB Limited, relacionada amb la desaparició del Reus Deportiu, del qual era propietari majoritari. Bachner era emprat en CSSB Limited, empresa associada a Core Store SL, de la qual era accionista Joan Laporta, al costat de Joan Oliver, Xavier Sala i Martín i Rafa Yuste.
En el Barça, a excepció de Joan Oliver, que en totes les seves declaracions davant el jutjat tracta de desvincular a Laporta i a la resta de la gestió al Reus, s’ha reagrupat aquesta estructura que ja va condemnar al Reus, inclosos Pere Lluís Mellado, advocat del Reus en aquesta etapa i ara cap de l’àrea legal del Barça, i Joan Sentelles, col·laborador d’Oliver i de Laporta des de fa anys, que actualment està al comandament de l’Espai Barça pel que fa als assumptes comercials i de control de la junta.
