Al voltant del daltabaix econòmic propiciat per Joan Laporta sobre la base de la venda il·lusòria, desproporcionada i pot ser que fins i tot fraudulenta de Barça Studios, la realitat acaba d’assestar-li un cop pràcticament definitiu amb la renúncia pública i ja oficial a aquesta forassenyada idea de capitalitzar Barça Media, la societat idealitzada i fictícia en la qual s’anaven a convertir els seus actius audiovisuals i digitals de nova generació, a través d’una sortida a borsa en el Nasdaq de Nova York. Successius regatejos i trucs havien deixat bastant clar que la idea, a més de ser des del primer moment una fantasia, només pretenia donar-li renou i una dimensió mediàtica a aquesta operació de venda de Barça Studios encallada i embolicada en impagaments, precisament per l’absència d’un pla de negocis real, de producció i d’actius amb un veritable atractiu per a qualsevol inversor.
Així i tot, Laporta va continuar donant-li volada i, malgrat la deserció massiva dels accionistes de Mountain & Co, la Spac de les illes Caiman que havia de servir de conducte per a sortir a borsa, va forçar una nova pròrroga fins al novembre que finalment ha hagut de resignar-se a abandonar davant els evidents indicis que mantenir oberta aquesta via només podria implicar penalitzacions afegides en cas de saltar del tren en marxa a més velocitat.
La deserció s’ha consumat en forma de comunicat conjunt i pervers per part de la junta de Laporta, suggerint que el Barça “trenca” amb Mountain & Co per “centrar-se en les oportunitats de negoci a curt termini, que s’aborden millor en una estructura no cotitzada. Les parts han acordat que Barça per si sol, sense Mountain, es concentrarà plenament a aprofitar aquestes oportunitats de negoci, que es preveu que impulsin substancialment el creixement de Barça Media”.
Tot plegat, una altra explicació laportista mescla de cinisme embolicat en una nova falsedat perquè, és evident, el que ha fallat és que Laporta no ha pogut consumar la venda societària del 49% a ningú disposat a pagar els 200 milions en els quals es va valorar fa dos anys el negoci de Barça Studios. Va ser la solució desesperada a la qual va recórrer el president quan, per les urgències del mercat, es va topar amb la necessitat d’inventar-se uns ingressos d’aquesta magnitud per sortejar el prudent i encertat criteri de LaLiga de no permetre-li vendre més actius de futur com aquest 25% dels drets de TV de la Lliga i trobar-se de cop en un atzucac per haver compromès els fitxatges de Lewandowski, Raphinha i Koundé, entre altres, en el mercat de fitxatges del 2022. No s’hi assemblen en res a les “bones notícies” recentment promeses pel mateix Laporta.
El disbarat de Laporta, culpable d’haver-se gastat uns diners que no tenia, s’ha convertit al cap d’aquest temps en una bola de neu financera que ara roda muntanya avall en contra seva i amenaça de paralitzar l’activitat esportiva i econòmica del club, pel camí del col·lapse, la insolvència i la necessitat de vendre als millors jugadors per tapar un forat de 468 milions. Aquesta xifra es divideix en els 160 milions pendents de cobrament pel 49% i la resta, 208 milions, de l’ingrés comptable que, per equivalència, Laporta es va donar en l’exercici 2022-23 pel 51% de la societat i que ara pengen d’un fil en funció que l’auditor, Grant Thornton, revisi el veritable valor de la companyia a la vista dels fets.
L’evitació de mals majors davant el Nasdaq gràcies a aquesta retirada, que no deixa de ser un ridícul més de la gestió laportista i una altra vergonya per a la imatge del club, es produeix contradictòriament en el moment en què des de la junta s’ha anat filtrant als mitjans que des d’Austràlia, el golf Pèrsic, Europa i els EUA estaven arribant proposades d’inversió per cancel·lar parcialment l’impagament de Libero pels 40 milions que mai van aparèixer l’estiu passat, mentre LaLiga li ha admès -o s’ha cregut- que Laporta complirà amb la seva promesa, una altra més, de pagar el setembre els 60 milions també vençuts al 15 de juny passat per la mateixa venda de Barça Studios.
Una pèssima notícia que segurament allunyarà als possibles i incauts inversors presumptament interessats i que ve a empitjorar les pobres expectatives generades per la recent notícia que Libero, el fons alemany acusat pel Barça de no fer front als seus compromisos, ha contrademandat el Barça sobre la base d’un acord intern pel qual Laporta es va comprometre a trobar un inversor que, en el seu moment, havia de reposar-li aquests 40 milions.
Serà bastant complicat trobar un sol euro que, valentament, vulgui arriscar-se a entrar en el joc d’un negoci que, d’altra banda, ningú sap de què va i la facturació del qual amb prou feines impacta en el compte de resultats. Els experts temen ara que Laporta s’inventi una altra pirueta comptable i especulativa per salvar la situació provisionalment, encara que LaLiga és clar que no es creurà molts més contes com el de Barça Studios ni les expectatives atribuïdes a Barça Vision o Barça Media que són iniciatives purament artificioses.
Les reaccions des de l’entorn no s’han fet esperar. El cap d’economia de La Vanguardia, Manel Pérez, signava que “Laporta volia emular a Trump amb una operació altament especulativa de sortida per la via ràpida. Es tractava d’una operació altament especulativa de sortida a bossa per la via ràpida i sense tot just controls. La mateixa triada per Donald Trump, l’expresident dels EUA, per col·locar la seva empresa de xarxes socials. Una companyia sense gairebé ingressos que ja cotitza per la meitat del que ho feia el dia de l’estrena en borsa. El club de Laporta volia emular a Trump perquè va començar amb una societat com Barça Vision, que amb prou factura 1 milió d’euros i la va valorar en més de 400 milions, i així ho ha inclòs en els seus comptes de l’any passat, per somiar després de col·locar-la en borsa pels esmentats 1.000 milions. Ara toca tornar a la realitat”.
Marc Ciria, per part seva, es refereix a “Una operació d’enginyeria financera, purament comptable, que no aporta cap benefici real al Barça, per evitar pèrdues ordinàries reals. No tenir estratègia i un pla de negoci digital ens va fer dur a terme una operació irreal que només servia per maquillar un balanç amb 300 milions de pèrdues. Una àrea estratègica, com és la digital, que ha de ser essencial i transversal en el Club per generar ingressos, ha d’estar en mans de professionals contrastats i contrastables per desenvolupar un negoci des del Barça, des de casa. Ara ens enfrontem a la realitat d’un mercat que exigeix excel·lència, estructura, facturació i un pla de negoci per invertir i formar-ne part. Només els negocis reals obtenen inversors reals i solvents”.
Víctor Font, que ara vol prémer l’accelerador, ha sortit a presumir d’haver pronosticat un final tortuós: “Tal com vam explicar fa gairebé un any, era una operació especulativa que intentava ser una solució a la transacció pont de Barça Studios de l’estiu del 2022. Era i és pràcticament impossible, en l’entorn de mercats actual, trobar un inversor seriós per Barça Vision que valori els actius per 400 milions d’euros. Toca reconèixer que aquesta junta es va equivocar. Explicar al soci què hem pagat en concepte d’assessorament i intermediació per construir aquesta operació. Desfer-la i intentar construir el negoci audiovisual del Barça des de fonaments sòlids i amb companys de viatge que aportin coneixement i no només diners. La temptació ara d’una altra fugida endavant és gran. Perquè som incapaços de mirar més enllà del discurs triomfalista i irreal del curt termini. Desitgem que durant els pròxims dies no anunciem un acord per tapar forats i per continuar venent fum”.
