L’exdiputat de la CUP al Parlament de Catalunya, Pau Juvillà, ha anunciat aquest dilluns que ha presentat les al·legacions pertinents per excloure’s de la llei d’amnistia i presentar una demanda contra el “regne d’Espanya” davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en considerar que s’ha produït una “vulneració evident dels drets humans, polítics i de llibertat d’expressió en el meu cas i en molts d’altres”. Concretament, denuncien la “vulneració dels articles 9 i 10 de la Convenció de Drets Fonamentals, referents a la llibertat ideològica i d’expressió”.
“Ho fem perquè entenem que és molt important que Estrasburg es pronunciï i determini aquesta vulneració evident dels drets de llibertat i d’expressió política. Volem que sentenciï contra Espanya i s’estableixi un precedent i això no torni a passar mai més“, ha explicat Juvillà en una roda de premsa davant dels jutjats de Lleida. La causa contra l’exdiputat de la CUP es remunta a la seva etapa com a regidor del partit anticapitalista a l’Ajuntament de Lleida, quan es va negar a retirar uns llaços grocs del despatx municipal en període electoral després d’una denúncia de Ciutadans i malgrat els advertiments de la Junta Electoral Central (JEC).
En recollir l’acta de diputat al Parlament, el cas va passar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el va condemnar a mig any d’inhabilitació per a exercir un càrrec públic i a una multa de 1.080 euros per un delicte de desobediència. L’advocat de Juvillà, Carles López, ha recordat que van presentar diversos recursos contra la sentència que van ser desestimats, l’últim dels quals va ser un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional (TC) que no es va admetre a tràmit.
En la mateixa línia que el seu representat, López ha justificat la negativa a acollir-se a la llei d’amnistia perquè considera que la causa contra Juvillà ja ha estat executada completament i per facilitar el recorregut de la demanda presentada al tribunal d’Estrasburg.”Un dels arguments pels quals ens oposem a demanar l’amnistia és que el Pau ja té una sentència completament executada i el procediment judicial està arxivat definitivament. Considerem que la llei no té cap efecte real sobre la seva situació. El segon motiu és que ens podria ocasionar una pèrdua d’oportunitat perquè tenim plantejades demandes de vulneració de drets fonamentals que es podrien veure afectades o bé podria ser una temptació per a l’Estat espanyol per fer decaure els procediments judicials”, ha explicat López.
