Junts i Aurora Madaula, una de les seves vicepresidentes, han comunicat aquest dilluns que no s’enfrontaran als tribunals i que han acordat reforçar els mecanismes interns contra l’assetjament de gènere, segons han avançat les dues parts a l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
En concret, Madaula ha renunciat a portar als tribunals la denúncia que havia presentat a l’Oficina d’Igualtat del Parlament per assetjament. A canvi, la formació s’ha compromès a revisar el seu protocol intern de prevenció de l’assetjament per adequar-lo a la llei 17/2020 del Parlament del dret de les dones a erradicar la violència masclista. D’altra banda, el partit garantirà, en el termini de dos anys, una “formació continuada” dels seus associats en aquesta matèria, especialment els qui tenen càrrecs orgànics i representatius.
Aquestes actuacions comptaran amb la “participació activa” de Madaula, que, a més de vicepresidenta del partit, n’ha estat la responsable de polítiques d’igualtat i gènere, tant al Parlament com a la sectorial de feminisme.
En el comunicat conjunt, que avança l’ACN, el secretari general del partit, Jordi Turull, i Aurora Madaula han constatat que, malgrat els “avenços legislatius importants” per la prevenció de l’assetjament, “les institucions públiques, els partits polítics i una part de la societat no han assumit, dissortadament, tot allò que és necessari assumir”. I han afegit que “encara estem lluny d’assolir els objectius que són del tot imprescindibles”.
La polèmica va esclatar el passat novembre, al Parlament de les Dones celebrat a la cambra catalana. Durant la seva intervenció, Aurora Madaula va emocionar-se quan va explicar sense donar detalls una situació de “violència silenciosa” per part de companys i companyes. Va denunciar com a violència el fet que “et modifiquin una proposta sense la teva opinió”.
El cas de Casol
Madaula, llavors secretària segona de la Mesa, va acabar presentant una denúncia davant l’Oficina d’Igualtat del Parlament per assetjament a l’interior del grup parlamentari, com igualment havia fet la també diputada Cristina Casol, totes dues properes a la presidenta del partit, Laura Borràs.
L’Oficina d’Igualtat del Parlament va acabar arxivant la denúncia de Cristina Casol per un suposat assetjament per raó de gènere perquè no hi va apreciar “cap fet provat”. No obstant això, l’informe també assenyalava que “queda acreditat un ambient de treball on el masclisme més cultural està arrelat i on es genera una diferència de tracte i competències generals per motius de sexe/gènere en què es produeixen diverses discriminacions directes i indirectes”.
Un cop arxivada la denúncia, l’executiva de Junts va acordar per majoria l’exclusió de Cristina Casol del grup parlamentari, que va passar a ser una diputada no adscrita. El partit, que assenyalava una suposada “intencionalitat política”, també va presentar una querella contra l’empresa externa que va investigar els fets, argumentant que no s’havia pogut defensar i que l’informe havia de ser confidencial.
El protocol del Parlament
A banda dels moviments de Junts, els lletrats del Parlament també van emetre el passat febrer un informe a petició de la Mesa arran dels casos de Madaula i Casol. Concretament, els serveis jurídics van considerar que “la imposició de sancions” prevista en el protocol contra l’assetjament de la cambra “planteja un problema de constitucionalitat”. Per això, “recomanaven” una reforma “urgent” per “intentar solucionar els dubtes jurídics identificats”.
