Joan Laporta ha tornat a organitzar un altre número de circ comptable, intentant desembolicar i solucionar un problema que, en realitat, s’ha convertit en un atzucac. Perquè no hi ha en tot el planeta un sol inversor interessat en un negoci mort des del mateix moment que va néixer, la venda de Barça Studios, que, al seu torn, s’ha convertit en un ideograma batejat com Barça Vision, que, presumptament, explota, comercialitza i gestiona el fons audiovisual del club, els grans documentals, com els orígens d’Arthur o d’Araujo, i, especialment, l’inextricable assumpte dels Fan Token, el metavers i els NFT, obres d’art digitals que han acumulat en dos anys vendes per sota del milió d’euros. Un dels NFT venuts, el de Cruyff, va derivar en una multa del regulador per no advertir que el seu valor és volàtil i subjecte a possibles pèrdues per la caiguda del mercat. I el segon, sobre Alexia Putellas, va resultar ser una espècie d’autocompra a través d’un proveïdor del club, de manera que no pot, en cap cas, computar-se com un ingrés reial. Per tancar aquest cercle desastrós, la marca Barça Media havia de convertir-se, sobre la base d’aquesta capitalització de Barça Vision, en el producte estrella de l’any en el Nasdaq de Nova York, amb un valor de cotització de sortida de 1.000 milions de dòlars. Després de diversos mesos d’espera i de pèrdues dels inversors, atrapats en una Spac radicada a les Illes Caiman, el mateix Nasdaq ha admès, malgrat concedir una pròrroga fins a novembre, que considera poc probable l’èxit d’un procés del qual no se sap si contempla, a més, algun tipus de penalització.
No obstant això, Joan Laporta ja ha tornat a inflar el globus en la prèvia d’una reunió de la seva junta directiva, convocada per a avui, sobre la que havien projectat grans expectatives en l’àmbit econòmic i financer, entre elles el tancament del contracte de renovació amb Nike, que ha caigut fa dies, i la reeixida culminació de negociacions que, des de fa temps, s’havien avançat amb inversors interessats a cobrir els 100 milions del forat de Barça Studios. Però l’evolució d’aquesta tan bona i esperada notícia ha anat patint matisos, per no parlar d’una degradació, començant per la substitució dels inversors especialitzats per patrocinadors amics que la junta hauria intentat convèncer per ampliar la seva participació i pes en l’explotació dels actius del club.
Al cap de poc, s’ha sabut que Laporta li ha intentat colar a LaLiga de Javier Tebas un ajornament de l’ingrés de 60 dels 100 milions pendents a primers de setembre. És a dir, que li deixi fitxar 1:1 a la porta del mercat d’estiu subjecte al compromís d’aportar 40 milions abans del 30 de juny, acompanyant d’un tancament amb beneficis ordinaris, i la promesa que al setembre apareixerà la resta.
La premsa oficialista li ha donat pàbul a aquest escenari i ha afirmat, sobre filtracions des de la junta, que l’amic disposat a donar-li una mà no és un altre que Spotify, patrocinador principal de la samarreta, de la mà de Darren Dein, el no menys popular comissionista d’una operació que continua sent opaca perquè la junta de Laporta li va signar una clàusula de confidencialitat. Spotify compraria accions de Barça Visió per 40 milions, la qual cosa fa sospitar que, com va ocórrer amb Orpheus Mitjana i Socios.com, es tracta de més foc d’artifici, una operació de camuflatge que, si es confirma, contindrà una contraprestació afegida a favor del patrocinador que ja posseeix els naming rights de l’estadi i el frontal de la samarreta, així com un nul interès a arriscar el seu capital en l’inoperant negoci blaugrana de Barça Vision.
Aquesta és la informació feta circular en les últimes hores amb dues excepcions sospitoses. La primera, que l’acord podria anunciar-se després de la reunió de la junta d’avui, si bé la signatura de l’acord podria tancar-se i consumir-se després del 30 de juny amb permís de LaLiga, i se suposa que habilitada per les tragadores baleneres de l’auditor, Grant Thornton, si és que segueix en peus i resistint les barbàries financeres i comptables del laportisme més enllà del tancament d’aquest exercici. La segona es que també caldrà esperar la validació de LaLiga de tota aquesta estratègia de diferir el cobrament d’un impagament de 40 milions (Libero), que s’arrossega des del 15 de juny de 2023, i de l’acumulat dels 60 milions vençuts del passat 15 de juny d’aquest 2024.
El matís és important perquè diversos clubs de la Lliga comencen a tenir la mosca darrera l’orella per la desconfiança que al FC Barcelona no se li estigui aplicant el mateix rigor en el càlcul del marge salarial que a la resta, especialment perquè gràcies a la palanca d’urgència de Barça Studios de l’estiu del 2022 Laporta va poder inscriure la remesa de fitxatges de Lewandowski i companyia, base de l’equip amb el qual Xavi va guanyar la Lliga 2022-23. Les primeres veus que acusen el Barça de dopatge financer es comencen a escoltar en l’àmbit del futbol espanyol a la vista de l’absència d’inversors i de la no consumació de la venda de Barça Studios per 200 milions, tot sospitant-se que tot va ser un truc i un engany, pura especulació financera.
Finalment, les fonts més pròximes a la junta de Laporta confirmen que, fins i tot en el cas que apareguin els 40 milions a temps, el Barça tampoc podria recórrer immediatament a poder fitxar sota la norma 1:1. És tan probable que així sigui com que la premsa oficialista presenti aquesta nova atzagaiada econòmica i financera com un altre èxit de Laporta, com sempre, al límit. A veure quina nova pel·lícula produeix avui Barça Studios, cada vegada més especialitzada en el gènere de la ciència-ficció.
