L’ociositat i paràlisi de la junta de Joan Laporta, que arriba a aquesta última setmana de l’exercici 2023-24 sense grans novetats que explicar, si més no de moment, en l’àmbit que més interessa als socis i a l’afició, els fitxatges que hauran de reforçar el Barça de Hansi Flick, han propiciat un debat obert i profund sobre la veritable naturalesa i actuacions de la directiva en l’Espai Barça, amb conclusions que s’allunyen bastant d’aquest entusiasme i optimisme del discurs institucional i oficialista promogut des del poder.
El punt de partida que ha posat d’actualitat l’Espai Barça i aixecat polèmiques va ser una trobada convocada dies enrere pel col·lectiu ‘Arquitectes per l’Arquitectura’ en el qual, bàsicament, els professionals de més prestigi i reconeixement de Catalunya van posar en relleu no pocs dubtes sobre el desenvolupament del projecte, a causa de la seva vulgarització, és a dir d’un procés de profunds canvis sobre l’original -aprovat per dues vegades en referèndum i triturat pels capritxos i interessos de Laporta-, amb la finalitat d’estalviar costos en el disseny, la qualitat, els materials i mà d’obra.
El més significatiu és que el resultat d’aplicar una política salvatge de low cost no servirà per a avançar els terminis de lliurament, ni molt menys per a rebaixar el seu pressupost, que engolirà bastant més de 2.000 milions d’euros, una vegada afegits els interessos, exclusivament en la reforma de l’estadi, és a dir sense el nou Palau, la resta dels equipaments i la urbanització final del nou entorn del barri. Tampoc oferirà, després de les atrocitats comeses sobre els plans del projecte guanyador del concurs internacional d’arquitectura, cap atractiu especial, més enllà del manteniment del concepte ‘soterrani’ de la Primera Graderia, la controvertida situació de les zones VIP per sobre de la Segona Graderia i la certesa que la nova Tercera Graderia, per altura i distància del terreny de joc, empitjorarà notablement la visibilitat que ja va constituir el seu principal hàndicap des del moment de la seva construcció.
A aquest panorama s’hi han afegit altres pronòstics ombrívols i una profecia veritablement preocupant que, si ha pogut passar desapercebuda, ha estat gràcies al fet que la premsa en general no hi ha volgut aprofundir ni analitzar. “Goldman Sachs no està preocupada per la seva enorme inversió en l’Espai Barça perquè si el Barça no pot retornar el préstec serà Goldman qui s’apropiï del control absolut de l’estadi, és a dir de la seva explotació. Per tant, acabarà cobrant fins a l’últim euro”, va dir Gabriel Masfurroll, exdirectiu del FC Barcelona i destacat empresari en l’àmbit de la sanitat privada, al qual se li atribueix, per la seva trajectòria, reconeguts contactes amb les principals empreses nord-americanes del sector i, per derivació, també amb les grans financeres, entre elles Goldman Sachs.
No sembla que les seves paraules facin referència, en cap cas, a una hipòtesi llunyana o un auguri a la lleugera, sinó a un exercici d’informació que, com a soci del Barça, ha volgut compartir amb la resta. Per boca de la directiva, sí que és sabut que el club s’ha assegurat, a partir de la posada en marxa del nou estadi, 100 milions per temporada sobre la seva explotació, una xifra que, com es va comentar en el seu moment, ja és inferior als volums d’aprofitament i rendibilitat de l’estadi previ a les obres. La resta es destinarà a la devolució i càrrecs de les operacions financeres previstes, per trams, uns de crèdit directe com el que ha concedit Goldman Sachs i d’altres a base de l’emissió de bons.
La directiva de Laporta ja va admetre, en el moment de presentar InterMoney, el Fons de Titulització subscrit amb diferents inversors, una figura jurídica que, en la pràctica, rebrà la totalitat dels ingressos derivats del nou Spotify Camp Nou, la impossibilitat real de fer front als pactes i quantitats acordats, el primer de 400 milions en 2028. Aquesta circumstància obligarà al fet que, arribat el moment, s’obri una renegociació de les condicions i al fet que Goldman Sachs faci aquest pas definitiu en la indefugible assumpció d’un control econòmic pràcticament total del club, perquè serà el responsable de regular els fluxos de caixa procedents dels abonaments, el ticketing, els patrocinis derivats de la rendibilitat de les instal·lacions, entre ells el Naming Right, la restauració, el Hospitality o els esdeveniments, una part variable clau dels ingressos d’aproximadament 350 milions, segons les estimacions.
Com que Laporta ja ha compromès el 25% dels drets de TV de la Lliga per 24 anys i el contracte de Nike té pinta que també serà rebregat abans d’hora, a la precarietat que s’acosta, malgrat les bones expectatives que generarà l’estadi reformat i en ple funcionament, s’unirà la fiscalització de Goldman Sachs, la prioritat de la qual serà la d’assegurar la devolució dels interessos i el capital necessaris per a la gran obra en marxa.
Serà, per tant, inevitable que Goldman Sachs i algun altre inversor estipulin i determinin un equilibri entre ingressos i despeses que afectarà al fet que la disponibilitat de fons per a fitxatges no estigui, com ara, a la disposició de les gamberrades de Laporta i del seu cercle d’agents.
