La situació de feblesa de la sanitat pública catalana s’agreuja aquest estiu amb la decisió del Departament de Salut de denegar la contractació de personal de reforç a hospitals i centres d’atenció primària. Quan encara no s’han revertit les retallades del 2010, impulsades per Artur Mas, i l’impacte de la pandèmia encara és present, els equips sanitaris han d’afrontar els mesos de juny a setembre amb una infradotació de personal i una afectació als serveis sanitaris.
En declaracions a EL TRIANGLE, Glòria Jodar, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, denuncia que la situació s’arrossega des de fa temps i que l’atenció primària cada vegada està més feble: “Des de fa anys es fan poques substitucions, i s’estan cobrint contractacions estructurals amb personal eventual. En molts equips falten metges, infermeres, administratius, i fins ara ens deixaven cobrir un o dos reforços, que no eren gaires, però ens ajudaven en indrets que no són d’estiueig”. Segons relata Jodar, “fa unes setmanes teníem demanats un o dos reforços per cobrir l’estiu, però ens van dir que no es cobrien”. Davant d’aquesta negativa, Glòria Jodar alerta que aquest suport d’estiu és necessari perquè “la població gran no se’n va de vacances, la població vulnerable no se’n va de vacances i les persones cuidadores, que moltes vegades no tenen bona salut, tampoc se’n van de vacances”.
Altres serveis propis de l’atenció primària també necessiten personal a l’estiu, com és el cas dels finals de vida, on es fa un acompanyament sanitari; el suport a les residències de gent gran o l’atenció als pacients que reben l’alta d’un hospital i s’han d’activar serveis com visites a domicili o programació de cures. Sense oblidar que la previsible onada de calor que tindrem aquest estiu també provocarà que s’hagi d’estar alerta amb les persones amb patologies cardíaques i oncològiques. “Aquest mínim reforç l’hem de tenir, perquè pràcticament tots els equips han rebut la notícia que no poden comptar amb aquest personal de reforç, i això, en el cas del CAP on treballo a Sant Andreu de la Barca, vol dir tancar cada tarda de juliol a setembre”, explica. Una mesura que es pot repetir en altres CAPs de la comarca i la demarcació.
Per contra, el conseller de Salut, Manel Balcells, diu que “la població no ha de patir” i que l’activitat sempre baixa durant l’època estival. Segons ha exposat, Salut reforçarà amb 252 professionals sanitaris les principals zones turístiques, començant per Girona, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre i Lleida i, en grau més baix, Barcelona, la Catalunya Central i l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran.
Per Glòria Jodar, “aquesta contractació d’estiu que comenta el conseller no és una novetat, perquè això passa cada any, però afecta a les zones on no hi ha estiuejants i s’hi queden persones amb problemes crònics, gent gran, persones fràgils o finals de vida”. I, segons la degana, disposar de reforços puntuals aquests mesos de juny a setembre era una eina necessària a l’estiu perquè “pots tenir baixes entre els professionals o bé haver de demanar un doble torn en setmanes determinades, com la del 15 d’agost”.
Des de la Federació de Sanitat de Comissions Obreres Catalunya, M. Àngels Rodríguez denuncia, en declaracions a EL TRIANGLE, el dèficit existent en l’atenció sanitària. “Sense la contractació de personal de reforç, es trenca la continuïtat de les cures en l’atenció primària, i si en un mes no tens ningú que controli la pressió o faci la revisió pertinent, hi ha una pèrdua de qualitat assistencial. Als hospitals, si no substituïm i tanquem llits, no es poden ingressar les mateixes persones, i aquestes tenen una pèrdua de qualitat”, afirma.
L’anunci de diferents hospitals de referència, com la Vall d’Hebron de Barcelona, l’Arnau de Vilanova de Lleida o el Doctor Trueta de Girona, de disminuir la seva activitat a l’estiu i reduir al mínim l’activitat quirúrgica programada no urgent ha estat molt criticada per diferents agents del sector, com el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, Comissions Obreres o Metges de Catalunya. L’argument exposat pels gerents dels hospitals i l’Institut Català de la Salut ha estat que “durant els primers mesos de l’any s’ha fet més activitat per tal de poder ajustar ara la de l’estiu”.
Des de Comissions Obreres, M. Àngels Rodríguez denuncia que “això no hauria de ser així, perquè l’activitat ha d’estar més repartida durant tot l’any, i ja teníem unes llistes d’espera molt elevades, des de l’època d’Antoni Comín com a conseller de Salut i agreujades per la pandèmia, on l’activitat va ser nul·la. Les llistes d’espera de determinades operacions no estan en condicions òptimes, i n’hi ha que estan al límit”. En aquest sentit, un exemple citat per Rodríguez són les persones que estan pendents d’una operació de pròtesi de maluc, ja que mentre no hi ha l’operació l’altre costat se’n ressent, i en lloc d’una pròtesi se’n poden acabar necessitant dues. “Tenim un problema d’accessibilitat. Tot passa pels diners. Estem infrafinançats i es requereix més contractació”, reclama.
En declaracions a EL TRIANGLE, el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, fa un crit d’alerta i diu que tenim una sanitat de “mínims” per falta de finançament i per falta “de gestió de servei públic”. Segons diu, “fa tants anys que els diferents gestors ens parlen de gestió, eficiència, productivitat o cost-benefici, que semblem una fàbrica de fuets. I si gestionem la sanitat com una fàbrica de fuets, segur que les coses van malament”. Si s’ha de prestar un servei públic set dies a la setmana, 24 hores al dia i 365 dies a l’any, cal dimensionar la plantilla de forma correcta, segons Lleonart. “Caldria tenir una plantilla dimensionada que estigui al 85% de la seva capacitat perquè quan necessitis cobrir contingències tinguis d’on tirar. Fa massa anys que estem al 70% de la plantilla per fer el 100% o el 110% de l’activitat”, assegura.
El secretari general també és molt crític amb els gerents dels hospitals i la Generalitat, perquè centres com la Vall d’Hebron tenen la mateixa despesa autoritzada que l’any passat i, en canvi, anuncien retallades perquè han fet més activitat durant el primer semestre de l’any i a l’estiu han d’ajustar per no passar-se de la ratlla. “Jo reclamo una radiografia dels centres sanitaris i publicar i aclarir quina despesa té cada centre, si és superior o inferior, i què vol dir quan els gerents diuen que han de retallar un nombre determinat de milions”. Lleonart es pregunta si “això és una fugida endavant d’un Govern que està en temps de descompte o els gerents aprofiten que el Govern és feble”. Hi ha versions contradictòries, i qui més pateix és la ciutadania i els professionals, segons conclou Xavier Lleonart, de Metges de Catalunya.
*Pots llegir l’article sencer al número 1581 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
