L’interès i la preocupació per la degradació política, estimulada i provocada per les forces reaccionàries i d’extrema dreta, és un tema que ressona en moltes societats d’arreu del món, si bé a l’Estat espanyol ha arribat a una situació alarmant per l’ús de l’extrema dreta, amb l’aprovació i aplaudiment de la dreta extrema, de les calúmnies i falses denúncies impulsades per col·lectius mafiosos, hereus de la dictadura franquista, i que accepten jutges prevaricadors al seu servei. Qualsevol assumpte i prova val i, seguit, amb la complicitat de la majoria dels mitjans de comunicació, es converteix en notícia i debats entre la societat, cada dia més polaritzada i confrontada.
El més greu és que això també provoca desafecció política, ja que afecta i té conseqüències amb la qualitat de la nostra democràcia, una democràcia en crisi arreu del món, accentuada per un sistema capitalista desregulat i insolidari, que ha fet augmentar les desigualtats escandalosament.
Quan els ciutadans perceben que la política està degradada o que als polítics només els preocupen els seus interessos partidistes i no el bé comú, poden sentir-se alienats i reticents a participar en els processos electorals i això pot conduir a una menor implicació ciutadana, la qual cosa pot tenir conseqüències negatives per a la salut democràtica d’un país.
La participació activa dels ciutadans és fonamental perquè una democràcia funcioni correctament, ja que proporciona legitimitat als governs elegits i assegura que les decisions polítiques reflecteixin la voluntat del poble.
Per això, el respecte pels resultats electorals és un pilar fonamental de les democràcies modernes. La integritat del procés electoral i l’acceptació dels resultats garanteixen la continuïtat de la governança i la confiança en el sistema polític. És essencial que tots els participants en el procés electoral, tant guanyadors com perdedors, mantinguin un compromís amb els principis democràtics i reconeguin la voluntat del poble expressada a les urnes.
Per tant, en una democràcia és vital acceptar els resultats i trobar maneres d’incrementar la confiança en la política i motivar la gent a implicar-se més en la vida pública. Només així es pot esperar revertir la tendència de desafecció i enfortir les institucions democràtiques.
La necessitat de regeneració democràtica i la lluita per la igualtat d’oportunitats són valors fonamentals que moltes organitzacions i ciutadans defensen. En aquest context, es destaca la importància de la transparència, la responsabilitat, també l’honestedat, i el compromís cívic per part de tots els actors polítics, com també és important l’aplicació de polítiques socials per enfortir la democràcia.
No cal insistir en la necessitat d’afavorir la participació ciutadana activa i informada com element clau per a la protecció i l’avenç de drets i llibertats. Així mateix, és essencial que les organitzacions democràtiques treballin conjuntament per promoure un diàleg constructiu i solucions efectives que contrarestin les manipulacions i les acusacions infundades.
Per això, la implicació i la col·laboració entre diferents sectors de la societat pot contribuir a una major cohesió social i a la construcció d’un futur més just i equitatiu per a tots.
També s’ha d’escoltar la ciutadania i la “Llei Mordassa”, formalment coneguda com la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, aprovada a Espanya el març de 2015, que ha estat objecte de debat intens i controvèrsia, però sobretot de rebuig, perquè som molts els qui la considerem com una restricció abusiva de les llibertats civils, incloent la llibertat d’expressió i el dret a la protesta, i cal derogar-la.
No és encertat que la Llei estableixi sancions, en molts casos inassolibles, o mesures per comportaments considerats com a infraccions i que fins la seva aprovació no ho eren, com les devolucions en calent, les restriccions a les manifestacions davant del Congrés i el Senat, i les penalitzacions per fer fotos o vídeos a la policia sense autorització.
És cert que el Tribunal Constitucional va avalar la majoria de la Llei, excepte en el punt de les gravacions no autoritzades a les forces de seguretat, que va declarar inconstitucional.
Com també ho és que la Llei limita drets fonamentals i afavoreix una aplicació arbitrària de les sancions, i no necessàriament serveix per mantenir l’ordre públic i la seguretat.
Per això, si bé el debat sobre la Llei Mordassa continua sent un tema viu en la política espanyola, malgrat les promeses de derogació per part de certs grups polítics, cal avançar i fer-les realitat.
En el context de les lleis i els drets fonamentals, quan una llei sembla causar més problemes dels que resol i restringeix drets bàsics, cal actuar i revisar-la o anul·lar-la.
Aquest procés pot implicar una avaluació detallada dels seus efectes i la cerca d’un equilibri entre l’ordre públic i la llibertat individual. I en aquesta situació, la participació ciutadana i el debat obert són essencials en aquesta reconsideració per assegurar que les lleis reflecteixin els valors i necessitats de la societat.