A les poques expectatives que Joan Laporta pugui completar, ni abans ni després del 30 de juny, la venda del 49% de Barça Studios pels 100 milions que ja pengen d’una operació formalment tancada a l’estiu de 2022, cal afegir que les últimes notícies són igualment tenebroses i preocupants a conseqüència d’una contra-demanda de Libero, el fons d’inversió que fa un any es va comprometre a aportar els 60 milions del segon de venciment a 15 de juny de 2023. A l’hora de la veritat, malgrat el pompós anunci de la junta de Laporta i les certeses aportades del compliment d’aquest acord, només van aparèixer 20 milions per la via d’una consultora, Nipa, d’origen sorprenentment fosc i enigmàtic, perquè avui dia encara es desconeix qui va posar aquest capital que, després de tot, tampoc va servir per solucionar els molts problemes de marge salarial i d’inscripció de jugadors cronificats des que Laporta és president.
Des de la junta, a més de no haver donat explicacions sobre el primer fallit intent de Libero d’aconseguir fons per a assegurar la venda, ni tampoc de qui posseeix en aquest moment una part de les accions de la companyia -s’especula amb capital xipriota sense descartar que, com en el cas de l’avalgate, aquests 20 milions els hagués posat un d’aquests superagents amics de Laporta-, es va donar per prorrogat el límit per obtenir els 40 milions pendents fins al 31 de desembre passat.
Va ser en aquest moment, consumat l’impagament, quan la junta va enviar als socis un missatge d’indignació per aquest decebedor -encara que, per descomptat, no imprevist ni sorprenent- desenllaç, en forma d’anunci sobre l’adopció de mesures legals contra Libero. El procés judicial, segons sembla, s’ha anat dilatant fins a prendre forma i provocar un gir sorprenent. Un recent comunicat de la Borsa de Frankfurt sobre Libero ha permès saber que el fons d’inversió alemany, que s’ha especialitzat en el món del de l’esport i sobretot en l’àmbit del futbol, ha ajornat la presentació dels seus comptes anuals del 2023 a causa, precisament, dels procediments judicials que té en marxa a Espanya, no tant per la reclamació blaugrana en contra seva com per la demanda de Libero contra el FC Barcelona, que se centra en el compromís existent d’un altre “inversor extern financerament sòlid” de recomprar el mateix percentatge, cosa que mai va succeir segons les explicacions de la Borsa de Frankfurt.
La situació actual, així doncs, és que Libero, en la seva contra-demanda, afegeix un element tan nou com controvertit: l’existència d’un tercer agent financer en el pacte entre Libero i Laporta que era qui, d’alguna manera, acabava assumint els 40 milions compromesos de la revenda de Barça Studios. És a dir, d’acord amb aquesta nova versió, que la fórmula pactada amb Libero implicava un pacte intern segons el qual el fons alemany actuava com a tapadora d’un altre inversor. El que suggereix el comunicat de la Borsa de Frankfurt és que la sobtada aparició de Libero va poder ser un altre d’aquests muntatges mediàtics al més pur estil laportista per a donar l’aparença d’un avanç i d’una gestió solvent de cara al barcelonisme i de cara a LaLiga, encara que Javier Tebas va obligar finalment a la junta blaugrana a avalar una determinada quantitat per conservar la plantilla inscrita, a més de retallar-li el marge salarial a 207 milions.
Mesures simptomàtiques de desconfiança per part del regulador de la Lliga, que ja va viure la mala experiència, calcada, de l’anunci de la venda de Barça Studios a Orpheus Media i Socios.com l’estiu de 2022, per part de Joan Laporta, per 200 milions, en una operació clau per obtenir el marge salarial amb el qual afrontar en aquell moment l’aterratge al Camp Nou de Lewandowski, Raphinha i companyia, els reforços que, indubtablement, van potenciar l’equip campió de la Lliga 2022-23.
Transcorreguts dos anys, tot apunta al fet que aquella venda tenia els peus de fang, per no dir que era pura enginyeria financera embolicada en mentides, perquè als socis se’ls va assegurar en assemblea que tant Orpheus Mitjana com Socios.com havien aportat garanties de pagament sobre els 60 milions dels anys 2023, 2024 i 2025. Tots dos compradors inicials del 49% de Barça Studios van deixar molt clar, immediatament, que per la seva part no existia cap compromís, sinó més aviat l’obligació per part de Laporta de trobar compradors per a aquesta part de la propietat abans del 15 de juny de 2023. Més o menys la mateixa estratègia que ara s’ha destapat gràcies a la contra-demanda de Libero sobre un tercer comprador que tampoc ha aparegut.
Una adversitat afegida i de suficient calat per a espantar a qui sigui que Laporta hagi seduït per a invertir en un projecte, Barça Vision i Barça Media, que ha nascut mort. Si apareix un altre comprador, pot ser que sigui per a iniciar una altra història del bucle.
