La directiva del FC Barcelona ha formatat la venda dels abonaments de la temporada 2024-25 de manera que els socis han de competir entre ells a còpia de demostrar que uns són més lleials que uns altres, començant perquè els que van comprar el de la temporada passada, la de l’exili, ara han tingut l’oportunitat de renovar-lo abans que ningú amb el privilegi afegit que, segons declaracions de la directiva de Joan Laporta, tindran assegurat l’abonament de mitja temporada al Camp Nou a partir del moment que sigui possible obrir-lo al públic.
Si no s’han produït denúncies i queixes fins ara és perquè no s’ha donat encara una situació d’overbooking. És a dir, un escenari en el qual la demanda superi l’oferta i sigui necessari aplicar algun tipus de desempat, o bé deixar a uns fora i a uns altres dins. El criteri que pensa aplicar la junta de Laporta és el d’assegurar-los, als qui van acompanyar a l’equip al Lluís Companys, una plaça a l’Spotify Camp Nou des de la reobertura i mentre l’aforament continuï limitat per les obres, una situació que podria prolongar-se fins a la 2025-25 gairebé amb tota seguretat.
Aquest dilluns es posa a la venda la resta de les localitats ofertes fins a les 27.576 previstes per arrencar la temporada a Montjuïc, de manera que podrà mesurar-se la resposta d’una massa social que, majoritàriament, s’havia acollit a la moratòria vigent, la possibilitat de no treure cap abonament sense perdre el dret de renovar-lo quan es posi fi a la reforma de l’estadi, que en la passada campanya van ser més de 65.000 socis.
Si la temporada anterior es va fixar la xifra dels abonaments sol·licitats en aproximadament 17.000, al tancament d’aquest primer cicle de vendes serà possible calibrar si l’arribada de Hansi Flick a la banqueta com a substitut de Xavi, així com la consolidació de la nova generació de la Masia, liderada per Lamine Yamal, s’han convertit en elements de tracció suficients per superar aquesta barrera i també si ha pogut influir com a estimulant aquest tracte preferent per al retorn al Camp Nou a mitja temporada.
Qualsevol avaluació i anàlisi estarà limitat, no obstant això, a la confusió causada per una actualització del cens els resultats del qual finalment no s’han donat a conèixer en una altra mostra del desgovern i caos intern. En algun moment d’aquest procés, fonts del club van afirmar que, precisament, uns 2.000 socis dels abonats de Montjuïc no havien completat el tràmit, de manera que haurien estat baixa en el cas d’aplicar-se les mateixes regles anunciades per la junta a la fi del novembre de l’any passat. En cas de ser així, s’hauria donat el cas, igualment surrealista i delirant, que persones no sòcies del FC Barcelona haurien gaudit dels avantatges de disposar d’un abonament en les mateixes condicions que un soci legalment reconegut i al dia de pagament, ja que el carnet es renova per any natural al principi del nou any. Tot indica que, després de tot, la junta va emetre la renovació de la totalitat dels socis, haguessin actualitzat o no les seves dades, inclosos els 3.240 socis que, no sent abonats del Camp Nou, van aconseguir un abonament per al Lluís Companys, beneficiats per la baixa demanda del moment.
Ara, al llarg d’aquesta setmana, fins al 24 de juny, la resta dels socis abonats al Camp Nou podran retirar un abonament vàlid de moment només per a mitja temporada a Montjuïc i per als quatre partits de la primera fase de la Champions en un nou format que no permet canviar d’estadi i que es prolongarà segur fins a primers de l’any 2025.
Els volums que es registrin aquests dies indicaran fins a quin punt l’abonat del Barça ha despertat en l’avantsala d’un retorn a l’estadi, a les Corts, que es dona per probable a principis del 2025. En cap cas, com havia promès reiteradament Laporta, serà possible el 29 de novembre d’enguany coincidint amb el 125è Aniversari de la fundació del FC Barcelona, una celebració que ara mateix ha perdut aquell horitzó de grandesa i de brillantor pretès.
El que sona estrany, o més sospitós tractant-se dels tripijocs de Laporta, és que ja s’hagi descartat la volta el 29 de novembre i, en canvi, s’hagi filtrat la data del 15 de desembre com a probable. La diferència de dues setmanes entre l’una i l’altra sembla corregible amb un petit esforç si de veritat la junta volia regalar als socis un acte rellevant i multitudinari per al 125è aniversari. En canvi, el que sí que ha deixat clar la junta, i ha previst en la seva comunicació als socis i als mitjans, és que existeix la possibilitat de jugar la temporada 2024-25 íntegrament a Montjuïc. La contempla amb un senzill mecanisme d’activar la renovació automàtica de la resta de la meitat de l’abonament que ara es passa al cobrament per a estendre’l fins a l’últim partit a casa, sigui al maig o al juny. Els abonats a Montjuïc no tindrien, en aquest supòsit, la possibilitat de triar, o no, prorrogar-lo, sinó l’obligació de pagar-lo. La directiva de Laporta s’ha reservat, a més, l’anunci de la data a patir de la qual els socis podrien iniciar el procés de sol·licitud del mig abonament per al Camp Nou a partir de la reobertura i sí ha deixat bastant oberta la possibilitat de retardar-la fins a la 2025-26.
Els experts, d’altra banda, coincideixen a subratllar la veritable impossibilitat de compatibilitzar el ritme de les obres amb partits ocasionals cada setmana o cada quinze dies, entre Lliga, Copa i Champions, a causa de l’extrema complexitat d’anar habilitant els accessos i la logística necessària en funció dels dies i les hores dels partits, ni que sigui amb un aforament reduït per a 50.000 o 60.000 espectadors. Més aviat sostenen que el constructor, Limak, ja ha advertit de dificultats insuperables, per no dir que la directiva és avui plenament conscient que no hi haurà un altre remei que completar una segona temporada en l’exili.
Aquesta opció, que cada dia que passa sembla més segura, no podia ser avançada, al contrari, en aquesta època de promoció i venda dels abonaments per evitar precisament que els socis es desanimessin. Laporta els ha posat la mel als llavis suggerint, això sí, sense la fermesa necessària ni cap seguretat, que realment el primer equip pugui tornar al Camp Nou en algun moment de la temporada. Quan probablement es doni aquest escenari tampoc es produiran les sancions per incompliment del calendari en contra de Limak perquè així es va preveure en el seu moment en la licitació i la lletra petita no és, en el fons, tan dura ni rotunda, sinó que admet la possibilitat de retards en bastants supòsits, el principal és que si la directiva vol que el Barça de Flick jugui en el Camp Nou, seria del Barça el responsable d’assumir els costos extra o bé un retard enorme en la finalització de les obres.
