El proper dia 19 s’estrena als cinemes espanyols la pel·lícula “Els indesitjables”. L’anterior obra del seu director, Ladj Ly, “Els miserables” va guanyar el premi del jurat del Festival de Cannes del 2019, va ser nominada a millor pel·lícula estrangera als Òscars d’aquell any i va rebre el Premi Goya a la millor pel·lícula europea el 2020. Tant en aquella pel·lícula com a “Els indesitjables”, Ly, nascut a Mali i nacionalitzat francès, ens acosta als barris populars de ciutats franceses i a la conflictivitat de la convivència entre les diferents comunitats que s’hi han instal·lat.
Veure “Els indesitjables” permet fer-se una idea de perquè pugen les opcions ultradretanes a França, encapçalades per la que lidera Marine Le Pen. Donald Trump va arribar a dir que París ja no era París perquè entén que a la capital francesa hi viuen massa migrants i que els seus fills i nets desvirtuen la idea del país que en tenia l’ex-president dels Estats Units i, malauradament, candidat a tornar a ser-ho. Per Trump, Londres tampoc no és Londres, per la mateixa raó. En part, té raó. El món va canviant. Ja no hi ha ciutats o pàtries pures, on no es barregin la sang, les cultures, les idees, les tradicions, les conviccions, les il·lusions, les esperances diverses.
A la ciutat fictícia de Montvilliers de la pel·lícula “Els indesitjables” hi trobem un alcalde blanc de dretes amb un tinent d’alcalde negre que sembla que és d’allò que més convingui als seus interessos personals. La protagonista és una noia negra que treballa a l’ajuntament i que vol combatre les injustícies que pateixen les comunitats més pobres i vulnerables des de dins del sistema. Fins i tot s’anima a intentar-ho presentant-se a alcaldessa de la localitat.
El seu millor amic, però, no creu en la via democràtica a la justícia social i es deixa endur per l’afany de revenja quan veu com el seu pare és colpejat per la policia que desmunta una mena de taller sense permís que sempre havia estat tolerat per l’administració local.
No us faig spoiler del final de la pel·lícula perquè crec que seria bo que veiéssiu “Els indesitjables” i en traieu les vostres pròpies conclusions.
És evident que no és una qüestió de solució fàcil. Com també ho és que l’odi i la por als que són o pensen diferent no ajuda a trobar-la.
El proper dia 30 hi ha eleccions parlamentàries a França. Als “indesitjables” els aniria molt millor que guanyi l’esquerra que s’ha unit en un Front Popular que no que ho faci l’extrema dreta de Le Pen.
Tant de bo s’escampi el model francès d’unitat de l’esquerra. També a Catalunya, per descomptat!