Joan-Enric Vives, arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, compleix 75 anys el 24 de juliol vinent. Aquesta és l’edat que, segons estableix l’ordenament eclesial vigent, fixa la jubilació obligatòria dels prelats. Però, segons ha informat el diari pirinenc LA VALIRA (lavalira.eu), del grup d’EL TRIANGLE, el Vaticà té pensat prorrogar-li el càrrec durant dos o tres anys més.
Aquesta perllongació del mandat de Vives obeeix a diversos motius. En primer lloc, perquè gaudeix de bona salut i, atesa la manca d’efectius sacerdotals que pateix l’Església catòlica, s’intenta aprofitar al màxim l’activitat dels prelats, més enllà dels 75 anys. De fet, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, ja n’ha fet 78. En una situació semblant es troben els bisbes de Lleida i de Sant Feliu de Llobregat, que ja han superat l’edat de jubilació.
Un altre factor que pesa és el debat obert al Vaticà sobre la continuïtat de la fórmula del Coprincipat, que procedeix dels antics pareatges del segle XIII. Al papa Francesc no li agrada que l’Església, a través del bisbe d’Urgell, assumeixi funcions institucionals i polítiques de cap d’Estat d’un país fortament secularitzat, com és Andorra.
S’especula que l’entrada en vigor de l’acord d’associació amb la Unió Europea, després del referèndum previst per l’any vinent, podria ser el moment perquè el Vaticà presentés la renúncia formal a continuar ostentant la figura del copríncep episcopal. Això, com és obvi, obriria una greu crisi constitucional al Principat i, abans d’anunciar la decisió, es voldria deixar tot “lligat i ben lligat” amb l’altre copríncep, el president de la República francesa, Emmanuel Macron, i amb les màximes autoritats polítiques andorranes i espanyoles.
Un tercer motiu per a la pròrroga del mandat de Joan-Enric Vives és la indecisió sobre el seu successor. Quan Juan José Omella, que té fil directe amb el papa Francesc, era, a la vegada, el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) tenia les mans lliures per escollir el successor al bisbat d’Urgell i al coprincipat d’Andorra. En aquest sentit, havia sonat amb força el nom del seu bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova.
Però al cardenal Juan José Omella se li ha passat l’arròs. Des del mes de març passat, la CEE té un nou president, l’arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello, i, per tant, la candidatura de Javier Vilanova ha perdut força.
Que Joan-Enric Vives continuarà encara una bona temporada és una evidència que també demostra el retard en el nomenament del bisbe auxiliar que l’hauria de substituir. És tradició que un o dos anys abans de la designació del futur copríncep d’Andorra, el Vaticà procedeixi a assignar un bisbe coadjutor per tal de preparar el relleu d’una diòcesi tan complexa com la d’Urgell. Encara no ho ha fet.
*Pots llegir l’article sencer al número 1580 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
