La directiva de Joan Laporta no coneix límits quan es tracta de diluir responsabilitats i tirar pilotes fora si li aguaita l’ombra de la crítica o de la culpabilitat. La seva resposta a l’avalgate, un cas de flagrant d’irregularitat, tant des del punt de vista ètic com legal, ha sigut surrealista i delirant. En primer lloc, defensant que, sobre l’aval que els va permetre prendre possessió del càrrec, “els membres de la Junta van haver d’activar un compte col·legiat per a sufragar les despeses del manteniment de l’aval.
En aquest compte, els membres de la junta directiva van rebre ajudes en forma de préstec sense una altra compensació. En el cas de l’empresa ISL Futbol Limited Liability Company, la seva aportació no va generar cap compensació addicional. A més, el FC Barcelona ha anat reduint en els últims anys la seva relació mercantil amb aquesta empresa, iniciada el 2015, però ho ha fet per les millors oportunitats que ha trobat el club en el mercat, sense perjudici que la relació comercial continuï per l’alt grau de satisfacció rebut per les seves tasques”. Així ho va exposar dies enrere en un comunicat oficial.
Doncs bé, després de la reunió de la directiva d’aquest dijous, des de la mateixa junta es va filtrar que en l’àmbit intern s’ha processat la situació, concloent no s’ha produït cap anomalia i que, a més, per corroborar que ISL “no ha gaudit de cap privilegi”, el club ha decidit suspendre’ls la gestió de les Barça Academy als EUA. És a dir, que ha passat de prestar als directius 300.000 euros, de valorar els seus serveis professionals, impecables, a resultar del tot innecessària la seva col·laboració.
Difícilment pot cometre’s una admissió de culpabilitat més vergonyosa i còmica per part d’una junta que finalment només ha admès “un conflicte estètic”, elevant a ferm el seu propòsit de “reforçar” els òrgans de control intern. A la pregunta sobre si realment existeixen òrgans de control intern, la resposta és rotundament no.