Òmnium Cultural, ERC, Junts, la CUP i els Comuns han fet pinya l’endemà de l’aprovació definitiva de la llei d’amnistia, que consideren “una victòria arrencada a l’Estat”, i en un acte unitari a l’antiga presó Model aquest divendres, partits i entitats han presentat el manifest Una conquesta col·lectiva, on es comprometen a “continuar treballant pels grans consensos de país, per una societat justa i per garantir, per fi, l’exercici lliure i ple del dret de l’autodeterminació“. Durant la lectura, a càrrec de l’activista mallorquina Antònia Maria Dols, han estat presents el president d’Òmnium, Xavier Antich; el president d’ERC, Oriol Junqueras; el secretari general de Junts, Jordi Turull; la cupaire Laia Estrada; i el diputat dels Comuns Andrés García Berrio. El Consell de la República, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Amnistia i Llibertat i La Intersindical, entre altres, també han donat el seu suport al text.
L’escrit conjunt reivindica l’aprovació de l’amnistia com a “una fita històrica i una conquesta col·lectiva” dels partits i entitats que han treballat “incansablement” perquè sigui possible. “L’amnistia és una victòria arrencada a l’Estat, que ha situat de nou el conflicte allà d’on no hauria d’haver sortit mai: el terreny polític. És una resposta política i col·lectiva a la repressió que l’independentisme català continua patint, així com un pas més en la resolució democràtica del conflicte”, assenyala el text. En aquest sentit, els partits i entitats asseguren que “l’aplicació immediata” recollida a la norma “és un reconeixement inequívoc que la repressió no permetrà resoldre el conflicte, i un acte de reparació als milers de catalans i catalanes que han estat perseguits, investigats, encausats, inhabilitats, multats, empresonats i obligats a exiliar-se pel simple fet d’exercir drets fonamentals i defensar el dret a l’autodeterminació”.
Malgrat la “victòria” de l’amnistia, el manifest avisa que “cal no oblidar que avui res no acaba ni comença” i que des de fa una dècada hi ha damunt la taula “la lluita” pel dret a l’autodeterminació. “Durant tot aquest període, la societat catalana ha mantingut un consens clar per a la resolució democràtica del conflicte”, afirma el manifest, que afegeix que “les multes, empresonaments, exilis, l’espionatge o investigacions policials, només han aconseguit reforçar els centenars d’arguments que justifiquen l’aposta perquè Catalunya disposi d’un Estat propi”.
