Es publiquen sense pudor els beneficis obscens que obtenen l’oligopoli bancari i altres empreses multinacionals. Mentrestant, en algunes parts del món, hi ha el treball abusiu, infantil i esclau, sense normes que els limitin ni llibertat sindical que els combati.
L’OIT va introduir el concepte de treball decent: salari just, seguretat del treballador al lloc de treball, protecció de les famílies, llibertat d’expressió i garantia d’igualtat de tracte i oportunitats per a homes i dones.
L’agenda 2030 posa les persones i el planeta al centre i requereix abordar units els enormes desafiaments que enfronta la humanitat. L’objectiu 8 inclou el món del treball: promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, la plena ocupació productiva i el treball decent per a tothom.
A Europa, amb excepcions que afecten majoritàriament immigrants, s’assoleixen els mínims exigibles del treball decent. És hora de reivindicar el treball digne, que va més enllà de la justícia i l’equitat a la feina, per definir com ha de ser, com ens relacionem amb ell i com el situem al centre del sistema, per sobre del factor financer que ha de passar a ser un mitjà auxiliar, com ara el tecnològic i l’organitzatiu.
El papa Francesc convida a fer un somni que voli cap a dalt. Perquè, a través del treball lliure, creatiu, participatiu i solidari, s’acreixi la dignitat de la vida humana. Que deixi de ser instrument d’alienació, en prevalgui l’originalitat i les persones que el fan. Que permeti expressar en llibertat i creativitat formes d’empresa, de treball col·laboratiu desenvolupat en comunitat i que procuri un ple progrés econòmic i social. Que no talli les ales als qui, en particular joves, tenen tant a donar la seva intel·ligència, capacitat, intuïció i comprensió de l’entorn que no podrà substituir la IA, encara que ho pot impedir.
La batalla serà àrdua. Ets el que fas. Es consolida el protagonisme del lloc de treball simplificat, en què el treballador passa a ser un apèndix fàcilment substituïble i prescindible. Percep com a salari la quantitat assignada al lloc de treball que han dissenyat i valorat prescindint-ne, amb omissió de les característiques pròpies de cada persona. Desapareix la promoció per mèrit i capacitat, ja que només es requereixen els coneixements mínims que permetin aprendre i adaptar-se als requisits del lloc de treball. La seguretat i el progrés salarial depenen de l’antiguitat, la fiabilitat i la lleialtat en l’execució de les ordres rebudes, com a subordinat o com a col·laborador, que ha d’actuar dins dels paràmetres que li transmeten via electrònica. Tot controlat per l’algorisme que fins i tot extrapola pensament i tendències. L’ideal de goril·la ensinistrat, de quan es queixaven que demanaven només dos braços i venien sempre amb un cervell.
Som allò que fem. És necessari recapacitar sobre el sentit del treball. Sobre les modificacions conductuals i psicològiques que poden patir les persones amb els canvis socials que propiciarà l’absència de status professional i de promoció, el temps dedicat a l’oci derivat de la reducció de la jornada laboral, que possibilita aquesta disrupció tecnològica.
El poder financer és avui el propietari del sistema. Els accionistes individuals, els fons d’inversió i de pensions actuen mitjançant executius que s’adjudiquen retribucions exorbitants. Molts no coneixen les persones que hi treballen, ni entenen l’organització productiva, només els interessa l’increment de preus possible i la reducció de despeses forçada. Consideren el treball com una mercaderia que cal optimitzar i minimitzar-ne el cost fins al nivell de subsistència. L’objectiu essencial és crear valor pecuniari per a l’accionista, tota la resta, inclosa responsabilitat social corporativa, només és bo si ajuda a incrementar el benefici privat.
Els treballadors essencials de la pandèmia, que van resultar imprescindibles, han passat a l’oblit.
Els canvis que es produeixen (fordisme per just in time, outsourcing), més els que es produiran, cal reconduir-los cap a la feina digna, el benestar col·lectiu i la realització personal, per davant de l’egoista enriquiment individual. Cal actuar perquè la societat conservi les seves característiques humanes i no sigui dissenyada per artefactes informàtics contagiats de la cobdícia dels seus amos.
