La nova edició dels premis The Best, l’equivalent a la Pilota d’Or que patrocina i atorga la FIFA, en aquest cas mitjançant les puntuacions dels mateixos futbolistes, va tornar a obrir una altra bretxa sagnant i dolorosa al barcelonisme per haver perdut, des del 2021, la possibilitat de capitalitzar el rush final gloriós de la cursa de Leo Messi, desgraciadament allunyat del Camp Nou per culpa de la catastròfica decisió de fer-lo fora de Joan Laporta, a qui Ferran Reverter i Eduard Romeu li van servir d’excusa per treure’s de sobre un jugador que, equivocadament, no estava tan acabat. Gerard Piqué també va tenir la seva part de culpa suggerint-li que Leo era també un problema al vestidor, on lògicament exercia un lideratge indiscutible, una mena de caciquisme segons la versió de Gerard, que es va oferir com a delator i home de confiança del nou president per controlar l’estat d’ànim i assegurar-li el col·laboracionisme de la plantilla, també a l’hora d’acomiadar Ronald Koeman.
El canvi de líder no va poder sortir pitjor per al Barça de Laporta, absent una altra vegada a la coronació de la nova líder del femení, Aitana Bonmatí, com a millor futbolista del The Best, també guanyadora, juntament amb Messi, com a la Pilota d’Or. El president, que venia d’estar de tournée des d’abans de Nadal per l’Orient Mitjà i Bali, de protagonitzar sopars passat de voltes i fent gala de la seva inclinació a l’excés, va al·legar problemes d’agenda per no ser on havia de ser, com era la seva obligació, juntament amb la nova The Best, reina del futbol mundial a l’hora de rebre una altra distinció que enorgulleix el FC Barcelona, reconegudament el millor equip del planeta en aquest moment, campió de la Champions del 2023 i base de l’equip espanyol campió del món.
Laporta torna a poc a poc als seus orígens, a la seva veritable essència, despreocupat i insensible a l’empoderament de futbol femení -no els perdona que les seves pròpies jugadores es carreguessin al seu amiguet i salvador Luis Rubiales- i a capitanejar el naufragi institucional que des de fa mesos ja era evident en tots els ordres malgrat el camuflatge d’aquella il·lusió que havia tornat del braç electoral amb un balanç que, malgrat la Lliga 2022-23, comença a llançar massa ombres i decepcions, especialment a Europa, on el suspens ha estat total i de vegades, fins i tot, vergonyós.
La tempesta actual s’ha desfermat perquè aquest curs, que havia de ser el de l’explosió del projecte Xavi, el joc i els resultats al final del primer semestre han sembrat el pànic i han provocat el que semblava impossible, que la mateixa figura de Laporta, intocable i monolítica fa tot just unes setmanes, ara s’enfronta a un sobtat i imprevist revisionisme des del malestar i el cabreig de milers de socis que, de cop i volta, se semblen despertar d’aquest estat d’amnèsia/alienació/paràlisi, com si s’hagués passat de l’efecte pastiller i narcotitzant de l’èxtasi electoral laportista a una realitat infernal.
Laporta ha percebut aquesta frustració tan perillosa en l’ambient que ha decidit evitar dues de les primeres obligacions com a president, donar la cara en un moment crític com el que s’està vivint, després de la rebolcada del Reial Madrid a l’equip de Xavi, d’aquells que deixen seqüeles, i acompanyar la seva jugadora franquícia i reina del futbol mundial a la gala del The Best, Aitana Bonmatí, representant el FC Barcelona.
L’explicació és que Laporta s’ha tornat covard, ja no és aquell president bel·ligerant i atrevit, el personatge rupturista que va reconquerir el favor dels socis fa gairebé tres anys amb una envolupant mediàtica que, per desgràcia només era això, una pancarta que, com la catifa de Joan Gaspart, només ocultava escombraries, desgovern, interessos pestilents, nepotisme i ruïna. L’únic que li faltava a Laporta aquest dilluns era un altre premi mundial a Messi, el number one de la història enganyat, traït i injuriat per ell mateix no una solament. Aquesta vegada, absent Messi, no corria el risc de patir cap altre desvergonyiment per part de Leo a aquesta foto impossible que tan desesperadament ha buscat des que li va donar la puntada de peu en el moment equivocat. Ja tem fins i tot al mateix fantasma de Leo, víctima d’una mena de maledicció que el perseguirà per sempre.
El president s’amaga perquè el desgast de la institució, el deteriorament i la degradació del laportisme costen de dissimular. El mateix club, a la seva memorabilia, reconeix que els productes estrella continuen sent els de Leo, com una samarreta signada per ell, a la venda per 2.499 € (Un brillant de 0,5 quirats del FC Barcelona és més barat: 2.500 €) o un braçalet de capità també signat per ell, per 1.799 €, davant dels 799 € del signat per Iniesta. A les reserves de fotos i peces de Leo, la poca cosa que va quedant, a més de ser els més valorats, es redueix la mínima explotació del record de Leo.
Laporta ha deixat perdre un filó extraordinari amb un impacte real i ja indiscutible d’un minvament d’ingressos avaluat en 300 milions a conseqüència de la seva lamentable expulsió. Normal que prefereixi no avivar a l’afició barcelonista aquest efecte Leo tan negatiu per a la seva credibilitat.
L’imprevist ha estat que la Supercopa, un trofeu realment menor i prescindible, es miri per on es miri, hagi estat el detonant que socialment hagi precipitat un tomb en el corrent d’opinió al voltant d’una gestió com la de Laporta, indecent i absurda, que fins ara no s’havia posat en dubte.
Ja se sap quina és la solució preferida de Laporta en qualsevol circumstància, bonança o tragèdia: fitxar. A qui? A un altre Vítor Roque?
