La investidura de Pedro Sánchez i l’arrencada del seu nou govern de coalició ha fet que, un altre cop, es moguin cadires, càrrecs i ministres. Cada vegada que un català enceta o renova càrrec al Consell de Ministres s’obren oportunitats perquè diferents persones del PSC acabin sent secretaris d’Estat, directors generals o assessors del ministre de torn. I aquest cop, com sempre passa, torna a haver-hi bufetades.
La setmana passada ja hi havia qui anava deixant clar que volia aconseguir un d’aquests càrrecs, i altres que, sense manies, preguntaven internament amb qui s’havia de parlar per poder “pillar càrrec” sense haver de donar gaires voltes. I és que tocar govern és sempre un caramelet. I, a més, quan la teva perspectiva és seguir a l’oposició a Catalunya com a mínim un parell d’anys més, si arriben oportunitats com aquesta s’han d’aprofitar. Els socialistes catalans són conscients que competiran amb persones d’altres territoris per aconseguir un càrrec a qualsevol ministeri aleatori, però, si es tracta de ministres catalans, tenen més facilitat per poder-hi entrar i quedar-s’hi. I per això, de nou, hi ha bufetades entre els del PSC.
