La Comissió Europea (CE) eleva dues dècimes, fins al 2,4%, la previsió de creixement del PIB espanyol aquest any, però rebaixa l’increment dues dècimes per al 2024. En les previsions econòmiques publicades aquest dimecres, Brussel·les manté la previsió de taxa d’inflació per a aquest any en el 3,6%, tal com ja va apuntar en els càlculs del setembre, una xifra que la situa com la tercera més baixa de l’eurozona. Pel que fa al dèficit, l’executiu comunitari preveu que se situï en el 4,1% aquest any i que continuï per sobre del 3% almenys fins al 2025. Alhora, Brussel·les pronostica que el deute públic se situarà en el 107,5% aquest any i que continuï per sobre del 106% el 2025.
En el cas de l’ocupació, Brussel·les apunta a una previsió de creixement de l’1,9% aquest any i de l’1,2% i l’1,3% els pròxims dos anys. Pel que fa a l’atur, les previsions apunten a una taxa del 12,1% aquest any -el que suposa una millora de sis dècimes respecte a les darreres estimacions- i que caigui a l’11,6% el que ve. En la mateixa línia que els anteriors pronòstics elaborats per la Comissió, Espanya es presenta com la principal economia de l’eurozona que més creixerà el 2023, per sobre de França (+1%), Itàlia (+0,7%) i Alemanya (-0,3%) i un dels estats membres amb la millor taxa de creixement, superada només per Malta (+4%) i Croàcia (+2,6%).
Brussel·les atribueix el creixement del PIB espanyol a un efecte de “fort arrossegament” del 2022 i una “marcada millora” en el comerç internacional. El document subratlla que la demanda interna serà un “factor clau” del creixement el 2024, acompanyada d’una “millora dels ingressos de les llars” i la “relaxació” de la pressió sobre els preus. A més, l’executiu europeu remarca que els fons NextGenerationEU continuaran contribuint a “mantenir la inversió”. No obstant això, la CE apunta a un alentiment del creixement la segona meitat de l’any per un debilitament de la demanda externa i la “desaparició” de l’impacte del turisme, així com una dèbil situació de socis comercials d’Espanya.
Pel comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, el fet que Espanya hagi aconseguit formar govern és un altre punt positiu, ja que contribuirà a la consolidació d’un escenari “més estable” per aplicar les recomanacions econòmiques procedents de Brussel·les. Preguntat pels possibles efectes de la llei d’amnistia en la governabilitat del país, el dirigent italià s’ha mostrat “convençut” que “la polarització dels últims anys no afectarà l’escenari econòmic”. “La polarització no és nova en les dinàmiques espanyoles, així com tampoc ho és a Brussel·les i al Parlament Europeu; des d’aquí respectem que hi hagi diferències entre països”, ha remarcat.