El canal d’Urgell posa punt final aquest dissabte a la pitjor campanya de reg dels seus 161 anys d’història, marcada pel tancament prematur a l’abril del canal principal que va deixar sense aigua a 50.000 de les 70.000 hectàrees que rega la infraestructura. De fet, l’únic canal que tancarà serà l’auxiliar, que és l’únic que ha pogut regar sense restriccions, ja que el principal només ha pogut subministrar aigua per a la supervivència de fruiters. Agricultors parlen de “desastre” i relaten que als camps on només van poder fer un torn de reg han perdut fins al 70% de la collita respecte un any normal. Davant d’això, el sector reclama indemnitzacions i un millor repartiment de l’aigua de cara a futures campanyes. El canal reobrirà al març.
Dissabte tancarà el canal auxiliar, que es proveeix de la Noguera Pallaresa i que ha pogut distribuir aigua amb normalitat durant la campanya gràcies al bon estat de les reserves en aquesta zona. Per contra, el canal principal, que s’abasteix dels embassaments d’Oliana i Rialb, només va distribuir aigua durant un mes, ja que a finals d’abril va tancar d’urgència per la falta de reserves. A mitjan estiu, els regants van pactar quatre torns de reg per a la supervivència dels arbres fruiters gràcies a la concessió de 50 hectòmetres cúbics per part de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
La Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell ha declinat, de moment, fer una valoració de la campanya, tot i que fonts properes a la Casa Canal apunten que tenen previst fer-ne un balanç en els pròxims dies.
Demanen indemnitzacions i un repartiment de l’aigua més equitatiu
El portaveu de la plataforma Manifest del Gran Urgell, Jaume Perera, ha remarcat que ara cal treballar per indemnitzar els pagesos que fan cultius extensius i d’horta que no han pogut regar en l’àmbit de les 50.000 hectàrees del canal principal on només s’han fet regs de supervivència per als fruiters. En aquest sentit, ha destacat la “bona relació” que tenen amb el Departament d’Acció Climàtica, que “des del principi ha estat al costat del sector”. Això no obstant, ha matisat que no és suficient i ha dit que el que necessiten els pagesos no són ajuts sinó indemnitzacions, perquè s’han sacrificat per tal que uns altres puguin regar i la societat i la indústria hagi disposat d’aigua d’una forma normal.
Perera també ha criticat durament el Ministeri d’Agricultura per haver aplicat una política de “cafè per a tothom” per repartir ajuts per sequera. Ha assegurat que a l’Urgell i el Segarra-Garrigues no ha arribat ni un sol euro i no entén que encara no hagin rebut cap resposta partint de la base que són els màxims responsables de la conca de l’Ebre a través de la gestió de la CHE.
Perera confia que per a la propera campanya i les futures els pagesos tinguin la informació suficient al mateix temps que toca per poder adaptar-se a les possibilitats i disponibilitats d’aigua que hi haurà. Enguany, el fet de no tenir aigua i haver de sobreviure amb menys regs, ha demostrat que en algunes zones, quan no hi havia restriccions, “potser es regava amb excés”. Amb el reg controlat als fruiters, s’ha pogut veure que amb menys aigua s’han pogut fer les collites. És una situació “excepcional”, però Perera assenyala que l’important és prioritzar un repartiment “equitatiu” per a tothom mentre no arribi la modernització que servirà per optimitzar el reg.
Embassaments amb el doble d’aigua que fa un any
El sistema d’Oliana-Rialb emmagatzema en aquests moments més del doble d’aigua que ara fa un any, en part gràcies al tancament del canal principal que ha ajudat a mantenir les reserves durant l’estiu.
En concret, els dos embassaments estan al voltant del 20% de la seva capacitat conjunta, mentre que ara fa un any estaven al 8,34%, segons dades de la CHE. Així, en un any han passat de 40.696 hectòmetres cúbics d’aigua a 96.159, una xifra, però, encara lluny dels 487.884 que sumen de capacitat.