El RACC i Zurich Seguros presenten “l’Estudi de l’impacte i acceptació de la Zona de Baixes Emissions de Barcelona”. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar el funcionament de ZBE a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, tenint en compte l’evolució de diferents característiques, la renovació del parc vehicular, les intensitats de circulació o la qualitat de l’aire, així com l’opinió dels usuaris de la capital i els seus entorns.
Les zones de baixes emissions són espais delimitats per l’administració pública on s’apliquen restriccions d’accés, circulació i estacionament al vehicle motoritzat, segons una classificació de la seva eficiència energètica. El seu propòsit és reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i de gasos i partícules contaminants dels vehicles a motor amb combustible fòssil.
La Zona de Baixes Emissions de Barcelona (ZBE), posada en marxa el 2020, ha suposat diverses mesures restrictives als vehicles més contaminants en diferents zones de la ciutat.
Segons les principals conclusions de l’informe, el 75% dels ciutadans enquestats considera que la Zona de Baixes Emissions de Barcelona no ha afectat la seva mobilitat habitual. D’entre els que consideren que aquesta mesura sí que ha afectat la seva mobilitat quotidiana, els residents fora de Barcelona són els que manifesten més afectació (26%), mentre que un 23% dels que viuen a la ciutat ho creu així. Tampoc es desprèn de la seva implantació un canvi modal que suposi un augment de l’ús de modes de transport sostenibles.
En una valoració general, els ciutadans donen suport a la Zona de Baixes Emissions (51%), però en la seva opinió aspectes com la gestió i la comprensió del seu funcionament tenen considerable marge de millora.
El RACC i la companyia asseguradora Zurich han preparat aquest estudi amb la voluntat que serveixi de referència a les administracions públiques i incorpora propostes de gestió i millora que permeten ajudar els usuaris i les administracions a establir criteris de funcionament de les ZBE. Per elaborar lo s’han dut a terme 1.006 enquestes online realitzades a residents de Barcelona (500 enquestes) i a veïns de la seva àrea metropolitana (506 enquestes).
1. DADES DE MOBILITAT I AMBIENTALS DE PARTIDA
Repartiment modal:
En els últims 11 anys (2011-2022) hi ha hagut un creixement total d’un 14% dels desplaçaments a Barcelona (interns i de connexió). Analitzant la variació del repartiment modal en aquest període s’observa que, mentre els desplaçaments interns tenen una evolució molt similar, en el cas dels desplaçaments de connexió, a partir de la pandèmia es produeix un canvi modal en favor del vehicle privat versus el transport públic.
Parc de vehicles, més de 10 anys d’ antiguitat de mitjana:
L’edat mitjana del parc de vehicles continua superant els 10 anys. El 2021 l’edat mitjana (11,7 anys) fins i tot incrementa, tot i que molt lleugerament, respecte el 2019 (11,5 anys).
Sobre el repartiment de vehicles segons el seu distintiu ambiental, s’observen lleugers canvis entre 2019 i 2021, havent-se incrementat els que posseeixen etiqueta C, 0 i ECO, i reduït els vehicles amb etiqueta groga (-2%) i sense distintiu (-6%).
Intensitat del trànsit:
La posada en funcionament de la Zona de Baixes Emissions no ha repercutit en la reducció del trànsit. És més, el vehicle privat presenta una tendència a recuperar valors de l’any 2014, deixant enrere la reducció de la mobilitat causada per la Covid – 19 l’any 2020.
Qualitat de l’aire:
En l’última dècada, s’observa una evolució positiva dels contaminants relacionats amb el trànsit i en tots els casos els nivells estan per sota del màxim legal però, malgrat això, continuen situant-se per sobre dels nivells recomanats per l’OMS.
2. RESULTATS DE L’ ENQUESTA
Com s’han comportat els afectats per la Zona de Baixes Emissions
El 9,1% afirma haver canviat el mode de transport després de la posada en funcionament de la Zona de Baixes Emissions, però de les enquestes realitzades es desprèn que el repartiment modal es manté molt similar al d’abans de la implantació de la ZBE.
- Un 18% dels ciutadans afirma optar per la mobilitat activa, percentatge que es manté igual que abans de la implantació de la ZBE.
- El 43,3% dels ciutadans diu desplaçar-se amb transport públic, la qual cosa suposa un lleu increment ja que prèviament era un 41,7%.
- El 38,7% confirma optar pel vehicle privat, suposant una lleu reducció respecte a abans de la posada en marxa de la ZBE (40,3%).
Només un 10,5% dels usuaris habituals del cotxe sosté haver canviat la manera de desplaçar-se arran de la implantació de la ZBE. A més, un 2,5% dels enquestats que abans no feien servir el cotxe, ara diu sí fer-ho.
Dels usuaris de cotxe i moto, només el 8% afirma que s’ha passat al transport públic. D’aquests, el 42% afirma que ho ha fet perquè al seu vehicle no li corresponia cap etiqueta de la DGT, mentre que la majoria (58%) assenyala que ja es plantejava canviar i utilitzar el transport públic abans.
Un 16% dels ciutadans que es desplaça actualment en cotxe/moto afirma haver adquirit un vehicle nou a causa de la implementació de la ZBE. El 57% dels compradors són residents a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Valoració general de la ZBE
El 51% dels ciutadans enquestats està d’acord amb la implantació de la ZBE a Barcelona. Es mostra un major suport per part dels residents a la ciutat (57% a favor), que en els residents de l’àrea metropolitana (45% a favor), i pel que fa a la gestió de la ZBE, tant els residents a la ciutat com els de l’àrea metropolitana li donen un suspens i en global li atorguen una puntuació de 4,6 sobre 10.
8 de cada 10 usuaris afirmen que no estan satisfets amb la gestió de la ZBE de Barcelona.
Contribució de la ZBE a la millora del trànsit i de la qualitat de l’aire
La meitat dels enquestats no creu que la ZBE redueixi el nombre de vehicles a les vies urbanes/accessos, mentre que un 33% sí que creu que contribueix a la millora de la congestió. Es dona una divisió d’opinions absoluta sobre la influència de la ZBE en la renovació de la flota de vehicles: el 42% creu que no contribueix a aquesta renovació, i el 42% afirma que sí que influeix.
Sobre si la mesura contribueix a la millora de la qualitat de l’aire de Barcelona i la seva àrea metropolitana, els enquestats mostren diversitat d’opinions:
- El 38% creu que la ZBE no contribueix a la millora de la qualitat.
- El 37% considera que la ZBE millora la qualitat de l’aire.
- El 23% no té clar l’efecte de la ZBE en la qualitat de l’aire.
Sobre la comprensió del funcionament de la ZBE, 9 de cada 10 ciutadans ho consideren molt difícil d’ entendre, i la qualitat de l’aire actual de Barcelona és valorada com a perjudicial per a la salut per un 68% dels enquestats
3. CONCLUSIONS
De l’ opinió que hem recollit dels usuaris, es desprenen les conclusions següents:
Més de la meitat dels usuaris està a favor de la ZBE, però no aproven com s’ha implantat a Barcelona. Així, el 51% dels ciutadans enquestats està d’acord amb la seva implantació a la ciutat, però es mostren crítics en la seva majoria amb la seva gestió (84%) i amb la comprensió del seu funcionament (91%).
7 de cada 10 enquestats no ha percebut un impacte en la seva mobilitat habitual derivat de la Zona de Baixes Emissions de Barcelona. Els que resideixen a l’àrea metropolitana són els que més afectació reconeixen (26%).
Tampoc es manifesta un canvi modal en els desplaçaments per la posada en marxa d’aquesta mesura. El 58% dels nous usuaris del transport públic afirmen que la ZBE no ha tingut relació amb el canvi modal. En la meitat dels casos ha empitjorat el viatge, passant a ser més lent que amb el vehicle privat.
Els valors de contaminants relacionats amb el trànsit presenten una evolució positiva en l’última dècada, tot i que es continuen mantenint per sobre dels nivells màxims recomanats per l’OMS. Els ciutadans consideren que la qualitat de l’aire de Barcelona és perjudicial per a la salut (68%) i un 50% creu que la Zona de Baixes Emissions no millora la congestió de les vies de la ciutat.
En relació a la xarxa de mobilitat sostenible, aprova el transport públic actual i la xarxa ciclista urbana, però no la interurbana ni tampoc els punts de recàrrega elèctrica.
