Abans del pròxim partit del Barça a Montjuïc, davant del Cadis, segurament la directiva haurà solucionat el conflicte sorgit amb motiu de la celebració del Gamper amb la Grada d’Animació, que va veure reduït el seu aforament de forma imprevista i es diria que salvatge amb prou feines unes hores abans de l’estrena de la temporada.
La notícia, del tot imprevista, va saltar quan els grups integrants d’aquest col·lectiu van emetre un comunicat de desaprovació i de repulsa a una segona retallada adoptada per la junta durant les hores prèvies al matx de presentació davant el Tottenham. El missatge advertia de la sorpresa d’una mesura que, en la seva versió, incomplia el que s’havia pactat en una reunió prèvia celebrada entre els seus responsables amb executius i directius.
“A les darreres hores, el club ens ha comunicat -deia la nota- la intenció de reduir novament l’aforament de l’espai d’animació i deshabilitar sense cap justificació l’abonament de modalitat esporàdica incomplint tots els acords adquirits prèviament amb els responsables dels grups que conformem l’espai d’animació. No és la primera vegada que el club incompleix els acords adquirits prèviament amb la grada, mostrant un total desinterès a les nostres propostes, però, a causa de la gravetat d’aquest darrer fet no podem deixar-ho passar (…) Volem recordar, que a diferència de la resta de l’estadi, la Grada d’Animació ha esgotat totes les localitats disponibles a la seva zona al Lluís Companys (591 localitats), 50% menys de les que tenim al Camp Nou, tal com es va acordar amb el club inicialment, amb la ferma intenció de donar suport al nostre equip com sempre hem fet, i més en una temporada que es preveu especialment difícil”.
Certament, no es pot esperar gaire més d’una junta com la de Joan Laporta que, tot just fa uns mesos, quan es va afrontar el trasllat d’estadi sobre la base dels estudis tècnics, va posar de manifest la seva reiterada insensibilitat i menfotisme en els afers socials anunciant la desaparició de l’estatus d’abonat i la imposició d’uns preus desorbitats als socis de tota la vida interessats a gaudir d’un seient al Lluís Companys.
Era el primer avís seriós de les condicions que s’imposaran en el futur als barcelonistes quan s’acabi la reforma de l’Spotify Camp Nou. També la Grada d’Animació va patir una primera tisorada de la meitat de la seva tropa tot i que, a diferència de la resta dels abonats, els seus membres sempre van estar disposats i compromesos a traslladar-se en bloc des del seu Gol Nord de les Corts a Montjuïc.
La reacció de la massa social va ser, com se sap, expressar el seu desencís i disgust, cosa que va obligar Laporta a suavitzar les tarifes i condicionar-les a la butxaca dels socis. Igualment, la resposta no va ser ni de bon tros bona de la mateixa manera que l’assistència al Gamper va registrar una entrada força fluixa de 35.224 espectadors. L’estadi Lluís Companys tampoc va atreure el públic visitant i turista perquè a més Laporta ha consentit que l’Ajuntament de Barcelona, a diferència de la màniga ampla i la inacció amb què permet la celebració de concerts al mateix equipament exolímpic, s’ha obstinat a prohibir que els aficionats s’hi acostin si no és caminant des de diversos quilòmetres.
La junta de Laporta, per rematar aquest cúmul de poca traça, ja havia desposseït anteriorment el Gamper del seu tradicional i històric atractiu com a punt anual de trobada del col·lectiu de les Penyes blaugrana. A més de celebrar-se cada any el Congrés i la Trobada Mundial coincidint amb el Gamper, des del club es promocionava l’assistència amb diferents packs d’entrades permetent que almenys uns 10.000 penyistes tinguessin cabuda al Gamper i, literalment, arrasessin cada any per les mateixes dates La Botiga establint successius rècords de vendes.
Aquesta vegada el Gamper es va jugar sense aquest públic tan especial d’anys enrere ni amb un altre substitutiu. Va ser un altre Gamper marcat per aquesta desafecció de les Penyes provocada deliberadament des de la junta de Laporta i el seu pla de desmantellament del col·lectiu al qual s’ha afegit la seva decisió d’aniquilar també gradualment l’espai d’animació.
La Grada d’Animació, però, ha estat servint la junta de Laporta amb una actitud inconfusiblement empàtica i es diria que fins i tot amb un excés de complaença i de palmerisme com quan, en les successives eliminacions de l’equip a les competicions europees, aquest pulmó de l’estadi, malgrat tenir motius per sentir-se profundament decebut, ha evitat mostres gruixudes de desencís i de frustració. Especialment entusiasta va ser la seva reacció a l’última eliminació a la lligueta de la Champions al Camp Nou, on es va reclamar la presència de la plantilla per a una ovació i cants d’ànim en una actitud es diria que fins i tot amb un excés de col·laboracionisme i de sospitós entusiasme en la salvaguarda d’una possible reacció de crítica o desencís cap a la llotja.
Ara, malgrat aquests mèrits acumulats a la defensa de la gestió de Laporta, la Grada d’Animació ja ha sabut amb qui se la juga quan toca apostar seriosament pels barcelonistes més generosos a l’hora d’animar incondicionalment i de perdonar un fet imperdonable.
Des de l’incident del Gamper, quan es va saber que Laporta els arrabassaria una altra part del seu aforament, minvat en benefici de més avantatges per als operadors turístics amics de la junta, no s’ha tornat a parlar del tema ni han transcendit negociacions.
“Clarament –van afegir a la seva nota–, s’està donant prioritat al públic estranger, al turista ocasional i no al públic local que sentim en els colors. Per tots aquests motius exigim la rectificació immediata i que es respecti l’acord inicial, tant pels membres amb modalitat de temporada com pels esporàdics. Estem oberts a reunir-nos amb el club (com sempre hem fet) per desencallar aquesta situació i que es compleixin els acords inicials, o entrem tots els membres acordats o no entrarem cap dels grups i ens guardem el dret a poder fer futures accions”.
El més probable, però, és que com passa amb la resta dels col·lectius també la Grada d’Animació acabi passant pel tub i continuï aplaudint més Laporta que l’equip.
