El sector dels Mossos d’Esquadra que dedica tant de temps i de diners del seu pressupost a engreixar el Barçagate ho fa, per descomptat, amb la cura professional que s’espera de la policia catalana, els màxims recursos i, cosa que resulta encara més interessant, amb una eficiència puntual i cada cop més sospitosa de fer coincidir les seves filtracions amb les necessitats mediàtiques de l’aparell laportista. La d’aquest dimecres, amb un altre informe sobre un presumpte desviament de diners del club per finançar campanyes mediàtiques a favor de Josep Maria Bartomeu, respon indubtablement a la urgència de tornar a distreure els socis amb les falòrnies de Bartomeu en aquells temps en què, almenys, el Barça no passava la vergonya de pidolar davant LaLiga marge salarial per fitxar.
Aquesta setmana tan coll amunt, per exemple, els caps pensants del nucli dur del president, amb Jordi Finestres al capdavant, van programar la presentació de Gundogan, el fitxatge estrella de la temporada, exactament per dilluns al matí amb l’única finalitat de compensar l’efecte Miami de la de Messi, multitudinària, espectacular i a l’americana, acompanyat de Beckham i de l’entorn VIP de l’equip de moda de la MLS, encara que vagi l’últim a la classificació a mitja temporada.
Messi va entusiasmar el seu nou públic, rendit, mentre Busquets se’l ficava a la butxaca destapant el seu afinat anglès i el propietari de la franquícia anunciava l’arribada imminent del tercer mosqueter, Jordi Alba. Luxes que el Barça de Laporta ja no es pot ni s’ha de permetre, però que per culpa d’aquesta obsessió de Joan Laporta per recuperar-lo -després d’haver-lo fet fora- va convertir-la en la notícia més il·lusionant de les vacances blaugrana durant tot el mes de juny.
Convenientment, els periodistes de més pes i influència de l’entorn presidencial, amb Jordi Basté (RAC1) al capdavant, van ser activats els dies previs per repetir i propagar un mateix missatge sobre Leo retraient-li falta de paciència i d’un veritable compromís blaugrana, acusant-lo, a més, d’alta traïció a Laporta per haver estat negociant realment amb l’Inter de Miami i jugant amb el Barça per millorar l’oferta des de Florida. Laporta també ha anat insinuant que Messi, més aviat covardament, havia preferit jugar en una lliga més fàcil i amb menys pressió.
Leo se sent prou fort i és prou llest per no caure de peus a la galleda. Ja en parlarà a l’hora i en el format que prefereixi.
Però, per descomptat, el mateix Laporta li ho ha posat fàcil, ja que en tindria prou amb comparar la seva situació, entrenant a Miami, a punt de debutar oficialment, amb la família a casa seva i els nens matriculats a l’escola, amb la incertesa que pateixen els fitxatges tancats per Laporta, Íñigo Martínez, Gundogan i Oriol Romeu, que encara no estan inscrits com els van prometre, i que només fan que rebre trucades tranquil·litzadores des de la junta, cada dia amb noves excuses i donant llargues.
Precisament, dilluns aquest panorama es va complicar ombrívolament amb la revelació, des de Madrid, via la cadena COPE, que, per culpa del mateix Laporta, que no ha exigit als inversors de Barça Studios el pagament corresponent de 60 milions pel primer termini acordat de la compra del 49% (repartit entre Orpheus Media i Socios.com), LaLiga ha bloquejat la inscripció dels nous i dels que, com Gavi, Araujo i la llarga llista d’espera acumulada, esperen gaudir de la garantia dels seus contractes de renovació ampliació i millora de condicions.
Dit d’una altra manera, Messi tenia tota la raó del món en desconfiar de la paraula de Laporta i no comprar-li el conte de la lletera, una altra vegada, condicionant el fet de tenir fitxa a les vendes prèvies de jugadors. Leo ho va veure clar i, lluny de renunciar a continuar vestint la samarreta blaugrana dels seus amors, el que va triar va ser evitar-se ell i els seus passar una altra vegada per la mateixa crueltat i angoixa de fa dos anys, o sigui, estar esperant dos mesos per renovar i acabar despatxat i sortint del Camp Nou per la porta del darrere.
L’equip d’imatge i comunicació de Laporta s’ha cuidat d’elaborar, com va fer la setmana passada preveient la tempesta, un pla d’aparicions generoses, simpàtiques i optimistes (La Vanguardia i les entrevistes trigèmines amb els diaris esportius), sent plenament conscient que ja no tornaria a parlar a les presentacions d’Íñigo Martínez i Gundogan, durant les quals no va admetre preguntes.
L’equip de Xavi, amb Laporta liderant l’expedició, se’n va anar ahir de gira per jugar un total de quatre partits en condicions de treball, entrenament i joc infernals de calor, el pitjor pla de pretemporada possible a menys d’un mes de començar la Lliga i amb greus i problemes d’inscripció.
Per tot plegat, actuant de manual, recurrentment, es va fer visible un altre informe dels Mossos que s’assembla molt a altres anteriors sobre factures i contractacions relacionades amb una presumpta xarxa de periodistes finançats amb diners del club per cantar les bondats de la junta de Bartomeu i del president en concret.
El més curiós és que, després de dos anys i quatre mesos de regirar papers i buscar noves línies de recerca, l’informe sobre el cas Barçagate relatiu al monitoratge de l’entorn digital encara continua pendent. Les defenses de l’expresident Josep Maria Bartomeu, Jaume Masferrer, Òscar Grau i Roman Gómez-Ponti no només han reprovat la instrumentalització de què és objecte el cos policial en benefici els interessos mediàtics de la junta de Laporta, sinó que també n’han condemnat l’ús, l’abús i la manipulació del material confiscat dels escorcolls del març de 2021 per elaborar i presentar davant la jutgessa presumptes nous delictes que no tenen res a veure amb la causa original.
Finalment, com ja és habitual, la filtració d’aquest penúltim informe -sobre el qual la jutgessa decidirà si l’incorpora o no al sumari, el rebutja frontalment o obre una peça separada- es va vehicular pel canal mediàtic preferit dels Mossos al servei de la propaganda laportista: a través de l’espai Què t’hi jugues?, de SER Catalunya. La sensació és que mentre governi Laporta el filó periodístic del Barçagate continuarà sent estirat, flotant i emergint puntualment segons les necessitats del guió.
