Després d’aquest Sant Jordi hi haurà només un agricultor de roses a tota Catalunya. La producció catalana ha estat ofegada per la competència feroç procedent de l’Amèrica del Sud (Colòmbia i Equador), d’Àfrica (Kènia i Etiòpia) i el nord d’Europa (Holanda).
Els dos únics productors que queden a tot el país, Flors Bertran (Teià), que ha anunciat el seu tancament, i Flors Pons (Santa Susanna), acumulen una producció d’unes 90.000 roses per al 23 d’abril, mentre que la demanda total és de set milions.
Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Tiana, Santa Susanna, Sant Andreu de Llavaneres, el Masnou, Premià de Dalt i Cabrils eren alguns dels municipis amb la producció més gran de la comarca del Maresme, on hi havia més de 400 explotacions agrícoles i centenars d’hectàrees dedicades exclusivament a la flor tallada. Les bones condicions del Maresme (temperatures suaus, llarga exposició solar, terres amb bon drenatge i aigua subterrània de poca salinització) la fan, juntament amb la comarca de la Selva, una zona idònia.
Als anys setanta, el Maresme cobria el 80% de tota la demanda de roses per Sant Jordi. Aquest any només s’arribarà al 2%. I l’any que ve, encara menys.
