Les darreres aparicions de la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, en actes amb periodistes han tingut un curiós element en comú: exabruptes i odi visceral contra la premsa. I és que quan Borràs s’envolta dels seus fanàtics seguidors, acostuma a ser habitual que com a mínim un grup d’ells acabi apartant els periodistes que fan la seva feina, escridassant-los, acusant-los de “manipuladors”, “venuts”, “espanyols”, “nyordos” o qualsevol altre carinyós adjectiu. Per a molta d’aquesta gent, només són vàlids i objectius els pocs periodistes tertulians que defensen Borràs a capa i espasa, sense acceptar cap crítica cap a ella i JxCat. S’està amb ells al 100% o contra ells al 100%. Un plantejament molt allunyat de la llibertat de premsa.
La presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, no vol que li facin preguntes els periodistes que habitualment segueixen l’activitat parlamentària i els que han seguit al detall el seu judici. Així, només es deixa entrevistar per estrelletes de la tele o la ràdio que segurament no tenen tants detalls amb els que fer-li preguntes que la posin contra les cordes i la deixin en evidència. Cap intenció de fer una roda de premsa.
