En el darrer informe anual sobre la situació dels drets humans al món, Amnistia Internacional destaca els problemes d’habitatge que hi ha a Espanya i alerta que l’Estat nega “a milers de famílies el dret a un habitatge adequat”. En aquest sentit, l’organisme destaca que només entre gener i setembre del 2022 van dur-se a terme 29.285 desnonaments a tot el país.
Amnistia considera que les autoritats espanyoles no van protegir adequadament el dret a l’habitatge, i assenyala que la suspensió de desnonaments aprovada el passat mes de juny pel Govern central “va ser insuficient per protegir de la manca de llar a milers de persones”. D’altra banda, destaca que l’augment del preu de l’energia ha causat importants afectacions a moltes famílies i que el 14,3% de la població “no podia permetre’s mantenir casa seva a una temperatura adequada”.
L’organisme destaca el cas del barri madrileny de la Cañada Real, on 4.500 persones, de les quals 1.800 són menors d’edat, “continuen vivint sense accés a l’electricitat després de ser desconnectades de la xarxa el 2020, malgrat la recomanació del Defensor del Poble de restablir la connexió”.
“Resposta violenta” a la tanca de Melilla
Amnistia Internacional també fa referència a “la resposta violenta de les autoritats” davant els intents de creuar la frontera entre el Marroc i Melilla, fet que “va saldar-se amb morts, tortura i expulsions il·legítimes”. En aquest sentit, l’organisme assenyala les “violacions greus de drets de persones refugiades i migrants a les fronteres”, i destaca que, el passat 24 de juny, “les autoritats espanyoles i marroquines van emprar força il·legítima i van cometre actes que podrien ser constitutius de tortura i altres maltractaments per a reprimir l’intent d’un nombrós grup de persones d’entrar a Melilla i sol·licitar protecció”.
Almenys 37 persones van morir i més de 470 van ser expulsades il·legalment, recorda Amnistia, que indica que diversos experts de l’ONU van condemnar “la persistent absència de rendició de comptes per les morts i la deshumanització de persones migrants africanes a les fronteres d’Europa”.
“Preocupació” per Pegasus
L’informe d’Amnistia també destaca l’ús de Pegasus contra figures polítiques catalanes i membres de la societat civil, i assenyala que aquest programari espia instal·lat en telèfons mòbils de polítics catalans, periodistes, advocats i familiars d’aquests suscita “preocupació”. Al respecte, l’organisme explica que mentre l’Audiència Nacional va obrir una investigació sobre l’ús del software amb figures del Govern central com el mateix president i dos ministres, “van coninuar estancades les investigacions que estaven fent per la seva banda tribunals de Catalunya” sobre l’espionatge a polítics catalans i membres de la societat civil.
