El president de la Generalitat, Quim Torra, ha argumentat que l'ordre que li va remetre la Junta Electoral (JEC) perquè retirés llaços grocs i estelades era il·legal i, a més, "impossible" de complir. En aquest sentit, ha donat a entendre, citant el “gran treball” dels serveis jurídics de la Generalitat, que hi havia edificis públics de l'administració catalana amb presència d'aquesta simbologia on ell no podia ordenar la retirada.
En canvi, Miquel Esquius, excap policial dels Mossos d'Esquadra, l'ha contradit quan ha afirmat que no era difícil complir amb els requeriments de la Junta Electoral i que els edificis on hi havia simbologia prohibida per la JEC en període electoral no presentaven cap dificultat especial per procedir amb la retirada.
El fiscal Francisco Bañeres ha esgrimit aquesta resposta i també el fet que els símbols, posteriorment, van ser retirats ràpidament. A més, ha recordat que Torra no va qüestionar en els seus recursos el paper de la JEC, de la qual el president català ha reiterat que no té autoritat sobre ell.
Aquest argument de la defensa també ha estat combatut per la Fiscalia, que ha afirmat que la JEC, en període electoral, té més autoritat que el president del govern d'Espanya i que el president de la Generalitat. Així mateix, ha recordat el cas de l'alcaldessa de Berga, la cupaire Montse Venturós, que va ser inhabilitada en un cas molt similar al de Torra.
Pel que fa a la petició de penes, la Fiscalia ha demanat 20 mesos d'inhabilitació i multa de 30.000 euros, mentre que l'acusació popular, exercida pel partit ultradretà Vox, ha demanat dos anys d'inhabilitació a més d'una multa de 72.000 euros.
