La presentació de la proposta de remodelació del mercat de l’Abaceria de Gràcia, el passat 27 de juliol, ha provocat desencís i crítiques internes a Barcelona en Comú. Destacats membres de la formació que lidera Ada Colau consideren que s’ha presentat un projecte pràcticament calcat al que havia elaborat l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona durant el mandat de Xavier Trias, i que participarà ineludiblement de la gentrificació del barri. La presentació van fer-la el regidor del districte de Gràcia, Eloi Badia (Barcelona en Comú), i la regidora de Comerç i Mercats, Montserrat Ballarín (PSC).
La proposta del Govern d’Ada Colau és que el mercat remodelat compti amb una planta a l’alçada del carrer, un altell i tres plantes subterrànies.Als aproximadament 3.900 metres quadrats de la planta baixa s’hi encabirien 50 establiments interiors d’alimentació i 12 no alimentaris a l’exterior. També es dedicarien 350 metres quadrats a cooperatives de producció i 750 metres quadrats a un nou establiment d’autoservei. L’altell, de 1.100 metres quadrats, el compartirien les oficines del mercat, els serveis, espais polivalents per a ús associatiu (cultural, lúdic i social) i una sala polivalent per a tallers d’alimentació i cuina.
Al primer soterrani (1.200 metres quadrats) s’hi habilitaria un magatzem pels nous operadors (cooperatives, autoservei,…). Al segon (3.600 metres quadrats) hi hauria un magatzem pels operadors del mercat tradicional, un espai pel tractament de residus, una zona logística de càrrega i descàrrega i un altre per vehicles comercials dels operadors. Finalment, el tercer soterrani (3.600 metres quadrats) el compartirien una nova plataforma per la implantació d’un Centre de Distribució Urbana i 50 places d’aparcament per a clients i usuaris del mercat.
El de l’Abaceria és l’últim dels sis grans mercats municipals pendent de remodelació. Els paradistes pressionen de fa temps perquè s’acceleri el procés. Lamenten que vagi disminuint progressivament el nombre de visitants i clients i el de parades obertes. En els darrers cinc anys s’ha passat de 37.982 visitants setmanals a 24.180. I les parades obertes només representen el 32% de l’oferta a l’interior i el 28% a l’exterior.
Fins ara, Barcelona en Comú semblava més propera als col·lectius veïnals –com la plataforma Gràcia on vas?– i els paradistes havien criticat la lentitud del govern municipal en presentar la proposta definitiva. La que van presentar Badia i Ballarín el dia 27 està més propera a la que reclamen als paradistes. Contràriament, Gràcia on vas? considera que la reforma perpetua un model obsolet. Tant aquesta plataforma com la Xarxa d’Aliments de Gràcia o el grup de consum El Pinyol Vermell s’oposen a la inclusió al nou mercat d’un establiment d’autoservei i d’un aparcament per la clientela.
Les veus discordants de Barcelona en Comú amb el projecte de reforma del mercat assumeixen aquestes crítiques, a més de considerar que la proposta serà un element més en la gentrificació del barri de Gràcia.
Si surt endavant el projecte del govern d’Ada Colau –que compta amb el suport de tots els grups municipals menys el de la CUP, que encara no s’ha pronunciat- els paradistes es desplaçarien a un edifici provisional situat al passeig de Sant Joan, entre els carrers de Sant Antoni Maria Claret i Indústria. El projecte arquitectònic es realitzaria l’any vinent, les obres començarien el 2018 i tindrien una durada de dos anys a dos anys i mig.
