Una trentena de refugiats, la majoria famílies ucraïneses, començaran a allotjar-se a finals d’aquest mes de març a l’emblemàtica Casa Bloc situada al passeig Torres i Bages del barri de Sant Andreu i obra del grup d’arquitectes GATCPAC encapçalats per Josep Lluís Sert. El grup, demandant d’asil i allotjat en diferents albergs de Barcelona, hi viurà durant uns sis mesos, que és el temps mínim calculat per les administracions perquè comencin a adaptar-se a la seva nova vida, aprenguin les nocions bàsiques de l’idioma i es puguin reciclar professionalment. Aquest primer grup es repartiràn en 25 apartaments de dues i tres habitacions amb una capacitat total d’un centenar de places.
La ubicació temporal a la Casa Bloc, una antiga residència per a vídues de militars fins al juliol de l’any passat i ara propietat de l’Incasòl, es farà després d’una rehabilitació que ha durat quatre mesos i que ha tornat a l’edifici la seva funció original, ja que es va construir als anys 30 del segle passat per donar aixopluc a les famílies més pobres de Sant Andreu. La Generalitat ha cedit l’equipament a la CEAR, l’ACCEM i la Creu Roja, les tres entitats expertes a atendre els refugiats a qui el Govern central n’ha delegat l’atenció d’acord amb els compromisos adquirits per l’executiu de Mariano Rajoy amb la Unió Europea per acollir refugiats. La previsió oficial és passar de 28 places d’acollida a 150 a Catalunya.
Reunió informativa
El 24 de febrer es va celebrar al districte de Sant Andreu una reunió presidida per la regidora, Laia Ortíz, i pel secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, per informar els veïns dels detalls de la iniciativa, que forma del pla Barcelona, ciutat refugi. De fet, és la segona trobada informativa que se celebra al districte. La proposta de convertir la Casa Bloc en un centre d’acollida de refugiats ha generat una gran expectació al barri fins al punt que a l’última reunió no hi cabia ni una agulla. La majoria de les preguntes plantejades pels veïns giraven al voltant de tres preocupacions: l’impacte de la seva presència al barri, el cost de l’acollida i com integrar aquestes famílies.
Segons va explicar Estela Pareja, la directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat depenent de la CEAR, “els refugiats els tenim aquí des de fa molt temps, el que no teníem eren mitjans per acollir-los amb dignitat”. La regidora Ortíz va explicar que tant la Generalitat com l’Ajuntament han dissenyat un procés d’acollida que no suposarà cap impacte negatiu per al barri. A més, el consistori barceloní reforçarà els equips d’intervenció de les tres ONG que atendran els nouvinguts amb un treballador de serveis socials que també actuarà d’enllaç amb Sant Andreu. Pel que fa al cost de l’acolliment, l’assumirà l’Estat espanyol, que és qui té les competències d’asil i acollida.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA