En plena convulsió econòmica i financera perquè el FC Barcelona encara no sap si podrà inscriure, si més no, els casos pendents com els de Balde, Gavi, Íñigo Martínez o Vitor Roque de cara a la pròxima temporada, una de les primeres decisions assumides per Deco i pel nou entrenador, Hansi Flick, ha estat la de renunciar a donar-li continuïtat a Marc Guiu, un dels jugadors del planter blaugrana que, per les seves condicions, l’havien convertit en un futbolista singular.
Marc Guiu és dels pocs ‘davanter centre’ pur format en el futbol base blaugrana amb un perfil gens habitual, amb un físic poderós, velocitat amb canvi de ritme i bon sentit del joc d’atac, a més de punteria davant porta. Ho va poder demostrar en les poques ocasions en què Xavi li va donar minuts al llarg de la temporada.
Amb la marxa de Xavi, no obstant això, Guiu ha perdut possibilitats d’estar en la plantilla del primer equip la pròxima temporada després d’una curta i frustrada negociació amb la directiva de Joan Laporta, que ha acabat amb la decisió del jugador d’acceptar una proposta ferma per jugar fora del Barça la pròxima temporada. La contraoferta blaugrana, econòmicament més baixa, no contemplava un pas endavant en l’aspecte futbolístic i sí la seva continuïtat en el filial o una cessió.
La conclusió és que, per a aquest lloc i excepte incidència imprevista, Hansi Flick es queda amb Lewandowski, un extraordinari caça gols que complirà 36 anys a l’agost, i amb Vítor Roque, ficat amb calçador en la plantilla el passat mercat d’hivern aprofitant la lesió de llarga durada de Gavi, de 19 any.
Un any més que Marc Guiu (18) amb la diferència que el davanter brasiler ha deixat un sabor més aviat agredolç en aquests primers mesos de blaugrana, tot el contrari que el golejador de Granollers. Fonts pròximes confirmen que, en aquest cas, la precarietat dels comptes de Laporta ha pesat a l’hora de triar entre els 6 milions de la clàusula de Marc Guiu o fer un petit esforç per a millorar-li les condicions, que no eren tan exagerades. En realitat, ningú s’explica avui, i menys els entrenadors del planter, que Laporta preferís comprometre 61 milions en l’aposta per Vítor Roque abans que donar-li una oportunitat a Guiu, sobretot perquè al gener el que realment va demanar i necessitava Xavi era un migcampista. Com sempre, en l’univers de Laporta manen més els intermediaris, que acaben tenint l’última paraula.
