La frase “el junquerisme és amor” la va encunyar el mateix Oriol Junqueras a principis de 2017 a Rac1. El llavors vicepresident del Govern ho va dir com a resposta a l’acusació d’Anna Gabriel que Junts pel Sí volia eliminar la CUP: “El que vull és que li vagi bé a la CUP, als comuns, als socialistes i a tothom. El junquerisme és amor. Nosaltres ens estimem a tothom! Volem que hi hagi el màxim de transversalitat i diversitat possible”. I aviat se’n van fer samarretes; aquest és un país on qualsevol excusa és bona per fer una samarreta, o tres.
Hi ha estudis científics que conclouen que l’etapa de l’enamorament dura entre sis mesos i dos anys, no més; això no obstant, existeix una petita part de la població (del 15 al 30%) que, a pesar que porta més anys de relació, encara està enamorada, o això diuen. Junqueras, que recentment rep més que un sac de boxa, vol demostrar que els científics estan equivocats i que el junquerisme encara és amor, molt més enllà de la data de caducitat esmentada. Amb aquest objectiu, el republicà, abrigat pel seu cercle de col·laboradors més fidels, ha decidit fer una gira estil Pedro Sánchez, i buscar poble per poble els vots necessaris per recuperar la presidència d’ERC, la que va cedir per pressions després dels mals resultats de les darreres eleccions catalanes.
Junqueras ha perdut la confiança dels prohoms del partit, prop d’un miler d’ells han firmat un manifest en què, sense citar-lo, li demanen que plegui. Entre aquests, la secretària general del partit, Marta Rovira, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, dos pesos pesants republicans que han decidit fer el ja famós pas al costat. Junqueras confia, això no obstant, en el seu poder de seducció i calcula que les bases estaran amb ell. El republicà, empresonat pel procés, entén que el partit li deu una última oportunitat a ser candidat a les eleccions catalanes -ara està encara inhabilitat- i recorda que el partit el va reflotar ell després que, amb Joan Puigcercós al capdavant, toqués fons.
Compro la idea que a ERC li cal un lideratge nou, i també a Junts. El procés ha desgastat líders com Junqueras i Carles Puigdemont. La necessitat de nous líders, reclamada per Rovira i Aragonès, és real. Encara més, si mai ERC i Junts volen pactar alguna cosa, això només podrà ser canviant uns interlocutors que ara estant a matar. Això no obstant, no deixa de fer certa vergonya l’acarnissament al qual ERC està sotmetent Junqueras. Calia la gota malaia del manifest, que dia a dia va sumant firmes? Fins a quina xifra humiliant volen arribar? Mil? En bàsquet infantil hi ha una regla anomenada tancament d’acta que, per evitar resultats d’escàndol que puguin humiliar els perdedors, a partir d’un determinat i voluminós resultat, es deixen d’anotar els punts d’ambdós equips. No sé si Junqueras no mereix un tancament d’acta…
