La directiva de Joan Laporta va tancar la que anava a ser la reunió transcendent i clau de la temporada sense emetre, si més no, un comunicat sobre les carpetes pendents, com el balanç de l’exercici i la possibilitat que apareguin els 100 milions desapareguts de la funesta operació de venda de Barça Studios. Va ser un dia més d’espera en el llarg trànsit -dos anys- d’una frustrada maniobra cada vegada amb més aparença de frau comptable, que, en les últimes hores, va tornar a dilatar-se sense que existeixin perspectives certes que algú vulgui invertir diners en aquest negoci fantasma, que si no atreu capital és, precisament, perquè ni el mateix Laporta és capaç d’explicar-ho de manera convincent.
Així, els titulars de la tarda-nit de la llarga jornada van ser per a Víctor Font, el petit cabdill de l’oposició que va fer un pas al capdavant complicat d’entendre, per no dir que va acabar sent un pas al costat. El seu missatge, endurint la crítica per la gestió de Laporta en tots els àmbits, encara que ambigu i excusatori sobre el balanç de Xavi -la seva gran aposta electoral-, va ser el d’una crida a tots els barcelonistes de la dissidència, aquells que, com ell mateix, consideren arribat el moment de la mobilització, perquè s’allistin en les seves files, que li ho facin saber i li facin arribar la seva disponibilitat i dades de filiació per a ser localitzats i activats si es produeix l’emergència.
En aquest punt, Víctor Font va tornar a mostrar-se confús i poc determinat a assumir una posició de lideratge frontal en contra de la junta. Va semblar convidar als socis disconformes al fet que siguin ells els qui aixequin la mà, propiciïn un recompte i plantegin actuar en funció d’aquesta resposta social. Gens concret, com sempre, deixant clar, de nou, que no és moment d’iniciar un procés de vot de censura, però que com que Laporta “s’ha convertit més en un problema que una solució”, l’ús d’aquesta eina no pot descartar-se del tot “si es travessen línies vermelles en cas de detectar-se possibles infraccions delictives. Hi ha temes tèrbols i dubtosos com dels avals, que no s’expliquen ni es justifiquen dient que no és un problema ètic, sinó estètic, o aquesta qüestió d’enorme transcendència patrimonial com la resolució de la venda de Barça Studios”.
En realitat, Font va fer un moviment públic més de cara a l’oposició que es mou a la ciutat aquests dies, per primera vegada amb una certa necessitat d’actuar en bloc, que dirigit a fomentar la seva popularitat social. El motiu és que ja han estat convocades reunions imminents per consolidar aquesta urgència d’unitat en contra de Laporta, i que Víctor Font aspira a protagonitzar com un dels personatges clau d’aquesta primera conspiració realment seriosa i amb un full de ruta.
Se sap que Víctor Font i Joan Camprubí s’han vist recentment per parlar d’una primera aliança sense lligams electorals ara com ara i que altres socis com Marc Ciria, Xavier Faus, Jordi Termens, José Elías o Eduard Romeu es mouen en les ombres intentant engreixar en aquesta fase inicial de precampanya de cara al 2026. El problema per a Font és que Evarist Murtra impulsa la candidatura de Joan Camprubí i que altres barcelonistes de pes i influència semblen decidits a donar-li cobertura com un projecte de nova generació i amb la capacitat d’oferir, veritablement, una alternativa a aquesta generació del 2003 a la qual Font pertany també pel seu vincle amb Ferran Soriano en aquells temps i, en el fons, perquè ell era el candidat dels poders fàctics de Catalunya en les eleccions del 2021 fins que Laporta va irrompre en l’horitzó.
En definitiva, Font ha volgut marcar territori de cara a aquest moviment tel·lúric en les entranyes d’una oposició finalment decidida a actuar davant les escandaloses bretxes de la gestió laportista.
El desconcertant epíleg de la jornada d’ahir van ser les informacions filtrades des de la junta en el sentit que un inversor americà es disposava a posar 40 milions dels 100 milions pendents de Barça Studios, que Spotify estaria interessat a invertir en Barça Vision i que amb Libero s’havien reobert negociacions d’última hora per a eludir les conseqüències d’un intercanvi de demandes per l’impagament endarrerit des del 15 de juny de 2023. Tant de rumor, assumint que les expectatives entorn de Nike eren focs d’artifici a curt termini, perquè continua sense aparèixer ni vendre’s la samarreta del 125è aniversari, continua oferint mostres d’improvisació, desori i d’evidents problemes per superar els greus problemes financers que assetgen a Laporta.
