El barcelonisme ha de romandre atent i alerta a qualsevol moviment del Manchester City en el marc de la seva guerra oberta amb la Premier, que promet aguditzar-se en uns mesos i acabar en un conflicte de grans magnituds. Més enllà de l’efecte papallona que pot provocar una possible sanció exemplar a l’actual campió de la lliga anglesa, existeixen, per raons òbvies, indicis per sospitar que la seva estructura executiva i esportiva, cent per cent de procedència i metodologia blaugrana, té un pla B per a tornar al seu punt d’origen a Barcelona i desembarcar al Camp Nou si les coses es posen el prou lletges, perquè aquest cicle guanyador del City acabi rebentant per culpa de la mala praxi financera dirigida i orquestra per Ferran Soriano des de fa anys.
Si més no, aquesta és la greu acusació que pesa contra el Manchester City des que l’exvicepresident del FC Barcelona entre el 2003 i el 2008 va aterrar a Manchester amb el suport milionari i inesgotable del hòlding Abu Dhabi United Group, la societat que controla el 81% del Manchester City, empresa privada propietat del xeic Mansour bin Zayed bin Sultan, considerat un vehicle d’inversió personal de la família reial d’Abu Dhabi, la riquesa de la qual procedeix del descobriment de petroli en el seu territori el 1958 i de l’inici de les exportacions de cru el 1962. La família del xeic Mansour és considerada com una de les més riques del planeta.
Precisament, aquesta fortuna al servei de l’ambició desmesurada i la supèrbia d’un personatge com Ferran Soriano, que ja va tenir un pes destacat en les pèrdues milionàries del Barça del primer mandat de Laporta i que posteriorment va arruïnar en un temps rècord Spanair, fins a la seva liquidació i desaparició, és la que ha provocat una investigació de la Premier per les sospites d’haver construït un colós futbolístic com el City a còpia de diners directament procedents de la propietat àrab i no dels recursos propis del club, com el ticketing, els patrocinis, el marxandatge i els drets de televisió, si és el cas, il·limitat, a diferència de la resta dels seus rivals, contravenint les normes i les regles del joc.
Ferran Soriano ha canalitzat a través del compte corrent del City, però amb els diners del xeic, una sèrie de fitxatges milionaris -l’últim Haaland- que, al llarg dels anys, han establert clarament diferències quant a potencial esportiu, resultats i títols, finalment amb un balanç superior al dels clubs als quals no se’ls ha permès aquest abús sistemàtic de finançament bastant per sobre de les seves possibilitats reials. Anys enrere, la mateixa UEFA, sobre la base de les filtracions de documents de Football Leaks, ja va sancionar al City per aquest dopatge financer prohibint-li participar en la Champions, sanció de la qual es va lliurar per la prescripció de les infraccions.
Ara ha estat la Premier la que, amb informació pròpia, ja ha establert que el Manchester City ha comès fins a 115 irregularitats en els seus balanços i obligacions amb l’estatut de la lliga anglesa i el seu necessari compliment. Fruit de la seva recerca, el regulador ja ha proposat sancions d’extrema gravetat sobre la base de 54 càrrecs per no proporcionar informació financera precisa entre entre les temporades 2009-10 i 2017-18, altres 14 càrrecs per no proporcionar informació precisa sobre els pagaments a jugadors i entrenadors de 2009-10 a 2017-18, 5 càrrecs més per incompliment de les normes de la UEFA, inclòs el joc net financer (FFP) entre 2013-14 i 2017-18, fins a 7 càrrecs més per infringir les regles PSR (normes de sostenibilitat) de la Premier League de 2015-16 a 2017-18, i, finalment, 35 càrrecs per falta de cooperació amb les recerques de la Premier League del desembre del 2018 al febrer del 2023.
La Premier, seguint el seu modus operandi, ha elevat les seves conclusions a un tribunal independent amb la pretensió de convèncer-lo perquè hi apliqui, en funció de la gravetat dels fets, els càstigs previstos. El precedent va ser una sanció a l’Everton de 10 punts en la lliga 2023-24, que apel·lació va reduir a 6 punts, també per desordres en els seus comptes, reflectits en una despesa excessiva i en unes pèrdues també per sobre del que permet la Premier. Comparativament, el volum de transgressions atribuïdes a l’equip de Liverpool són infinitament menys que les detectades en el City, que ha contractat el millor i més car bufet d’advocats (5.000 lliures l’hora) amb la finalitat de sortir indemne d’aquest mal pas.
A Ferran Soriano, com va aconseguir en el seu moment davant el TAS en el plet contra la UEFA, li importa poc demostrar la innocència del Manchester City, perquè els delictes són flagrants, només pretén demorar, entorpir i embrollar aquest procés judicial per seguir amb els seus tripijocs tot el temps que pugui. El judici previst per al novembre d’enguany ve precedit, a més, per una maniobra d’atac directe del mateix club anglès contra la Premier, precisament, i contra la seva regla APT (associated party transaction) que intenta garantir que la competitivitat en la lliga es mantingui, evitant que els clubs augmentin els seus guanys a través d’acords amb companyies relacionades amb la propietat. En el City, quatre dels 10 patrocinis més importants del club tenen relació amb Unió dels Emirats Àrabs, el mateix origen que Mansour bin Zayed, amo del 80% del City Group, Manchester City, Girona FC i New York City FC, entre altres.
Una batalla legal que, d’acord amb el criteri d’alguns experts, podria acabar en el descens del City com a càstig.
Davant aquest panorama, un indici que el team blaugrana podria estar preparant les maletes davant un eventual daltabaix d’aquest calibre, és que la seva principal figura i referent, Josep Guardiola, ja ha anunciat el seu més que probable adeu a la banqueta al final de la temporada 2024-25, versemblantment quan es formalitzi el veredicte del seu cas judicial. El seu lideratge indiscutible podria forçar que, amb la seva retirada, uns altres fessin també les maletes i, amb ells, qui sap si el propòsit de preparar l’assalt al Camp Nou, també amb el suport financer del seu xeic preferit, Mansour bin Zayed.
A Catalunya, hi comptarien a més amb una peça d’enganxament clau com pot ser Jaume Roures, ara fora de Mediapro, que continua apareixent en els espais mediàtics que més li convé, tot repetint aquesta idea de vendre el 25% del Barça a un patrocinador que es beneficiï d’aquesta posició i d’aquesta aliança sense que, necessàriament, el soci pugui perdre del control de la gestió. Ningú pot posar en dubte que Ferran Soriano continua ambicionant ser algun dia president del Barça i que la clau, d’una manera o una altra, pot ser Guardiola. Això sí, sempre deixant -com abans en el mateix Barça, després en Spanair i ara a Manchester- molta terra cremada, l’especialitat dels grans especuladors financers.
